Hotel del Palau de la Música, Urbanisme a la carta no qüestionat.
El 24 de març vaig anar a declarar, com a testimoni, al judici del cas de l’Hotel del Palau de la Música. Només dues preguntes, què vaig votar a l’aprovació inicial i aprovació provisional de la Modificació del Pla general Metropolità que afectava les finques de l’hotel del Palau. A ningú li va interessar preguntar el perquè ens vam oposar al projecte, essent l’únic grup municipal (ERC) que ho va fer.
I és que aquest judici no va de qüestionar el fet que hi hagi Urbanisme a la carta (no confondre amb urbanisme il•legal) sinó d’intentar inculpar a algú d’una intencionalitat delictiva expressa. I la realitat la tenim davant dels nassos quan tots els regidors de l’Ajuntament de Barcelona que han anat a declarar diuen que es van sentir enganyats quan van saber que les finques on havia d’anar l’hotel no eren propietat del Palau de la Música.
És a dir, tothom va votar a favor perquè era el Palau de la Música i, per tant, era “normal” adequar la normativa a fer possible l’hotel, encara que els sòl fos qualificat d’equipament, encara que fos patrimoni arquitectònic, encara que l’entorn del Palau està declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, encara que els hotels a Ciutat vella ens surten per les orelles, encara que afectés la mobilitat de l’entorn del Palau...
Així doncs, sigui quin sigui el resultat del judici no es qüestionarà l’urbanisme a la carta, ans al contrari deixarà ben clar que si la propietat de les finques hagués estat del Palau la operació hagués estat ben feta.
Només un comentari respecte això: està clar que el palau de la Música no es dedica a l’hoteleria, per tant l’hotel és evident que l’havia de fer i gestionar una cadena hotelera, per tant és prou irrellevant qui n’és el propietari de les finques.
I les propostes d’urbanisme a la carta no s’aturen, és clar, continuen caient propostes emparades per fundacions, famosos, projectes que donen molts llocs de treball..., o clubs emblemàtics.
Barcelona World és molt important, tant que les propostes de permetre edificar més del que preveu la llei i modificar la legislació del joc ad hoc es veuen com a propostes assenyades.
El projecte del Bulli, diu el Conseller Vila, és de país. Tant que el mateix Conseller en unes declaracions afirma que és “absolutament justificat tramitar una llei ad hoc per poder donar-hi viabilitat, encara que la normativa de protecció del cap de Creus no ho permeti”
El Servei Meteorològic de Catalunya vol construir un complex dalt del Turó de l’Home, copiant el museu i serveis que hi ha dalt del Mont Aigual al massís central Francès. Veus de la Diputació de Barcelona (gestors del Parc Natural del Montseny) ja han deixat clar que modificaran la normativa per permetre la instal•lació.
El FC Barcelona va concretant la seva proposta de remodelació de l’estadi on s’inclouen instal•lacions no permeses en sòl qualificat d’equipament esportiu: un hotel, residència d’estudiants, 16000m2 de sostre comercial... Aquests ni tan sols s’han trobat amb als grups polítics municipals per explicar la proposta abans que quedi ratificada pels socis del Club en el referèndum intern i evitar un xoc de conflicte d’interessos, els dels ciutadans i els del Club. Deuen tenir tan clar que no hi haurà gran oposició política pel fet de ser el Barça que ni tan sols pretenen quedar bé.
Aquests projectes venen inspirats per la lògica de l’Urbanisme a la carta; de canviar la normativa quan interessa (tenint en compte també que l’interès és molt sui generis de cadascú) interès expressat en forma de prohoms, fundacions, noms insignes i benefactors i bones marques d’arreu.
La meva lògica és: quan hi ha un projecte interessant i d’interès general, si no es pot fer perquè una normativa urbanística i de protecció del territori o del patrimoni arquitectònic ho impedeix, és fan les gestions necessàries per buscar altres emplaçaments que puguin acollir l’activitat sense alterar cap normativa
Fem normatives urbanístiques, de protecció del Medi i del territori, i també fem normatives de protecció del patrimoni arquitectònic, perquè considerem que són bens materials a conservar i protegir. Però a la mínima de canvi hi ha qui pensa que ja no són bens a protegir.
Vaig batallar en primera persona la proposta de fer un hotel al Costat del palau de la Música, amb la pretensió d’enderrocar dos edificis protegits. En aquella ocasió ERC ens vam quedar sols defensant el patrimoni i la normativa urbanística.
És molt llaminer apel•lar als llocs de treball i les oportunitats del projecte, sempre el mateix discurs demagògic vestit d’interès general. Espero que l’esperit republicà es vagi imposant en el futur del país, els mateixos drets i deures per a tothom, siguis la fundació que siguis.
Ricard Martínez
Secretari de Política Territorial d'ERC
I és que aquest judici no va de qüestionar el fet que hi hagi Urbanisme a la carta (no confondre amb urbanisme il•legal) sinó d’intentar inculpar a algú d’una intencionalitat delictiva expressa. I la realitat la tenim davant dels nassos quan tots els regidors de l’Ajuntament de Barcelona que han anat a declarar diuen que es van sentir enganyats quan van saber que les finques on havia d’anar l’hotel no eren propietat del Palau de la Música.
És a dir, tothom va votar a favor perquè era el Palau de la Música i, per tant, era “normal” adequar la normativa a fer possible l’hotel, encara que els sòl fos qualificat d’equipament, encara que fos patrimoni arquitectònic, encara que l’entorn del Palau està declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, encara que els hotels a Ciutat vella ens surten per les orelles, encara que afectés la mobilitat de l’entorn del Palau...
Així doncs, sigui quin sigui el resultat del judici no es qüestionarà l’urbanisme a la carta, ans al contrari deixarà ben clar que si la propietat de les finques hagués estat del Palau la operació hagués estat ben feta.
Només un comentari respecte això: està clar que el palau de la Música no es dedica a l’hoteleria, per tant l’hotel és evident que l’havia de fer i gestionar una cadena hotelera, per tant és prou irrellevant qui n’és el propietari de les finques.
I les propostes d’urbanisme a la carta no s’aturen, és clar, continuen caient propostes emparades per fundacions, famosos, projectes que donen molts llocs de treball..., o clubs emblemàtics.
Barcelona World és molt important, tant que les propostes de permetre edificar més del que preveu la llei i modificar la legislació del joc ad hoc es veuen com a propostes assenyades.
El projecte del Bulli, diu el Conseller Vila, és de país. Tant que el mateix Conseller en unes declaracions afirma que és “absolutament justificat tramitar una llei ad hoc per poder donar-hi viabilitat, encara que la normativa de protecció del cap de Creus no ho permeti”
El Servei Meteorològic de Catalunya vol construir un complex dalt del Turó de l’Home, copiant el museu i serveis que hi ha dalt del Mont Aigual al massís central Francès. Veus de la Diputació de Barcelona (gestors del Parc Natural del Montseny) ja han deixat clar que modificaran la normativa per permetre la instal•lació.
El FC Barcelona va concretant la seva proposta de remodelació de l’estadi on s’inclouen instal•lacions no permeses en sòl qualificat d’equipament esportiu: un hotel, residència d’estudiants, 16000m2 de sostre comercial... Aquests ni tan sols s’han trobat amb als grups polítics municipals per explicar la proposta abans que quedi ratificada pels socis del Club en el referèndum intern i evitar un xoc de conflicte d’interessos, els dels ciutadans i els del Club. Deuen tenir tan clar que no hi haurà gran oposició política pel fet de ser el Barça que ni tan sols pretenen quedar bé.
Aquests projectes venen inspirats per la lògica de l’Urbanisme a la carta; de canviar la normativa quan interessa (tenint en compte també que l’interès és molt sui generis de cadascú) interès expressat en forma de prohoms, fundacions, noms insignes i benefactors i bones marques d’arreu.
La meva lògica és: quan hi ha un projecte interessant i d’interès general, si no es pot fer perquè una normativa urbanística i de protecció del territori o del patrimoni arquitectònic ho impedeix, és fan les gestions necessàries per buscar altres emplaçaments que puguin acollir l’activitat sense alterar cap normativa
Fem normatives urbanístiques, de protecció del Medi i del territori, i també fem normatives de protecció del patrimoni arquitectònic, perquè considerem que són bens materials a conservar i protegir. Però a la mínima de canvi hi ha qui pensa que ja no són bens a protegir.
Vaig batallar en primera persona la proposta de fer un hotel al Costat del palau de la Música, amb la pretensió d’enderrocar dos edificis protegits. En aquella ocasió ERC ens vam quedar sols defensant el patrimoni i la normativa urbanística.
És molt llaminer apel•lar als llocs de treball i les oportunitats del projecte, sempre el mateix discurs demagògic vestit d’interès general. Espero que l’esperit republicà es vagi imposant en el futur del país, els mateixos drets i deures per a tothom, siguis la fundació que siguis.
Ricard Martínez
Secretari de Política Territorial d'ERC