De residus sense valor a recursos econòmics estratègics.
Tenim davant nostre un moment clau pel que fa a com hem d’entendre les futures polítiques de residus a casa nostra donat que ara s’està en ple debat dels nous Programes de gestió de residus i d’infraestructures (PRECAT20 i el PINFRECAT20)
Des de fa temps hi ha en marxa una iniciativa conjunta i coordinada, d’un seguit de municipis, universitats, empreses i entitats socials i ambientals amb la finalitat d’orientar la política de residus del nostre país cap a la prevenció i la reducció de la generació de residus i de la fracció resta, que es coneix com Estratègia Catalana Residu Zero (http://estrategiaresiduzero.cat) ja que es constata que el model actual “ha tocat sostre”.
Cal destacar que el creixement de residus de curta durada i d’un sol ús no s’atura, i que actualment la majoria dels nostres residus municipals, al voltant del 70% dels residus generats a Catalunya (2012), van a parar encara a plantes de tractament de final de canonada; abocadors, incineradores o cremats en cimenteres en forma de “combustibles derivats de residus” (CDRs) preparats als Ecoparcs.
Ara es un bon moment per aportar elements al procés de debat dels nous Programes de gestió de residus i d’infraestructures de tractament, que ara s’estan debatent (PRECAT20 i el PINFRECAT20), i en el camí del país cap a la sobirania nacional i ambiental. Aquest nou impuls de canvi de model de prevenció i gestió de residus requereix un canvi d’estratègies pels nous programes i un canvi també legislatiu que es proposa des del Fòrun ECRZ, emparat per una Llei catalana de prevenció dels residus.
L’ECRZ, parteix de la consideració que la política de residus ha de fer un salt qualitatiu important precisament en aquests anys. En concret es proposa invertir els resultats actuals, que per a l’any 2020 els residus municipals que vagin a tractament finalista (directament o indirecta) siguin com a màxim del 30% dels generats.
Creiem que tant la ciutadania com el teixit industrial, productiu i comercial del nostre país ja estan majoritàriament en disposició d’entomar aquest necessari canvi de paràmetres tant en l’ordenament com en les maneres de fer.
Per aquests canvis de model considerem prioritari:
1. El reconeixement dels àmbits o regions (Terres de l’Ebre, Alt Pirineu i Aran, Terres de Lleida, Camp de Tarragona, Penedès, Comarques Centrals, Regió Metropolitana de Barcelona i Comarques de Girona) ja que simplifica la governança i permet establir les prioritats i objectius adequats a cada realitat territorial i alhora valorar i passar comptes de l’esforç que cada territori fa.
2. El nou PRECAT20 obre un punt d’oportunitat per fonamentar el desenvolupament de nous instruments legals i reglamentaris que permetin capgirar la realitat actual i fer possible la prevenció i reducció de residus; una realitat on no hi ha restriccions a la generació de residus, les responsabilitats estan mal distribuïdes i on la major part dels residus van a tractament final.
Però, ara ja és hora d’anar més enllà dels acords voluntaris que planteja el programa i entrar a regular les pràctiques de producció i distribució que són generadores de residus i que desplacen una responsabilitat que és privada a l’àmbit públic; cal aplicar la normativa vigent de la Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP) tot revisant la legislació i els acords referits als Sistemes Intregrats de Gestió de residus per a que aquests es facin càrrec de tots els residus dels productes que posin al mercat.
Com; instaurant els Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retorn per tal que el retorn es converteixi en la norma i es permeti desenvolupar pràctiques de reutilització i mercats i activitats d’aprofitament de materials de major qualitat social i ambiental, i aplicant impostos ambientals sobre determinats productes (productes d’un sol ús, productes problemàtics per al medi, ...).
3. La recollida selectiva de la fracció orgànica ha de ser prioritària per a tota recollida pública, per tant s’ha de distingir de la resta i no presentar-se en el model de gestió com una recollida selectiva més. Tant els models de segregació com els sistemes de recollida o els incentius instrumentats per afavorir la recuperació de residus han de ser avaluats segons els resultats quantitatius i qualitatius obtinguts en aquesta recollida.
4. Replantejar el model que manté el PRECAT20 de recollida selectiva en cinc fraccions bàsiques sense fer avaluació seriosa dels seus resultats, quan és constatable que el model definit per la intersecció entre el model de separació en cinc fraccions i el de recollida basat en contenidors oberts en vorera ha tocat sostre, tant quant a quantitat com a qualitat dels materials recollits selectivament :
5. Manté i generalitza un model de tractament dels residus que posa tot el seu èmfasi i esforç en el tractament de la fracció Resta. Si mirem l’estat actual de desenvolupament d’aquestes instal•lacions de pre-tractament, veurem que la major part del territori podria estalviar-se-les amb una bona recollida de la fracció orgànica que eviti que els residus biodegradables vagin a abocador. Entenem que invertir i gastar recursos públics en la millora dels sistemes de recollida és més convenient que fer-ho en sistemes de pre-tractament per a la major part del territori i per a la major part de l’entramat municipal català.
6. Deixa entreveure que la valorització energètica és innòcua per al medi i la salut i torna a usar el terme “eliminació de residus” que en el debat de llei de residus es va aconseguir substituir pel de “disposició dels residus”, tot apel•lant a les lleis físiques de la termodinàmica. Però no sols manté la crema de residus com una opció vàlida de tractament dels residus en massa, sinó que la consolida i expandeix. Està suficientment comprovat i contrastat que la recuperació de materials presents als residus és més eficient energèticament que la seva “recuperació energètica”, per tant, el que s’hauria d’esperar d’un programa de gestió, fora l’abandonament gradual d’aquesta pràctica més que la seva consolidació.
Considerem que el Pla hauria de disposar d'un Programa de tancament de les incineradores fins a l'any 2020 i descartar els CDRs com a combustibles alternatius.
En definitiva, considerem que aquestes propostes de canvis d’estratègies de residus poden contribuir al procés de transició nacional cap a una societat més responsable amb el medi i que aposti per no hipotecar més el futur del territori, els seus recursos i de la seva població.
Mercè Girona i Ribas
Membre del Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero
1. Veieu el document “Model de recollida i separació de residus” aportat per al debat en el III Fòrum de l’ECRZ. http://estrategiaresiduzero.cat/index.php/documents/doc_download/31-presentacio-3er-forum-model-de-segregacio
Des de fa temps hi ha en marxa una iniciativa conjunta i coordinada, d’un seguit de municipis, universitats, empreses i entitats socials i ambientals amb la finalitat d’orientar la política de residus del nostre país cap a la prevenció i la reducció de la generació de residus i de la fracció resta, que es coneix com Estratègia Catalana Residu Zero (http://estrategiaresiduzero.cat) ja que es constata que el model actual “ha tocat sostre”.
Cal destacar que el creixement de residus de curta durada i d’un sol ús no s’atura, i que actualment la majoria dels nostres residus municipals, al voltant del 70% dels residus generats a Catalunya (2012), van a parar encara a plantes de tractament de final de canonada; abocadors, incineradores o cremats en cimenteres en forma de “combustibles derivats de residus” (CDRs) preparats als Ecoparcs.
Ara es un bon moment per aportar elements al procés de debat dels nous Programes de gestió de residus i d’infraestructures de tractament, que ara s’estan debatent (PRECAT20 i el PINFRECAT20), i en el camí del país cap a la sobirania nacional i ambiental. Aquest nou impuls de canvi de model de prevenció i gestió de residus requereix un canvi d’estratègies pels nous programes i un canvi també legislatiu que es proposa des del Fòrun ECRZ, emparat per una Llei catalana de prevenció dels residus.
L’ECRZ, parteix de la consideració que la política de residus ha de fer un salt qualitatiu important precisament en aquests anys. En concret es proposa invertir els resultats actuals, que per a l’any 2020 els residus municipals que vagin a tractament finalista (directament o indirecta) siguin com a màxim del 30% dels generats.
Creiem que tant la ciutadania com el teixit industrial, productiu i comercial del nostre país ja estan majoritàriament en disposició d’entomar aquest necessari canvi de paràmetres tant en l’ordenament com en les maneres de fer.
Per aquests canvis de model considerem prioritari:
1. El reconeixement dels àmbits o regions (Terres de l’Ebre, Alt Pirineu i Aran, Terres de Lleida, Camp de Tarragona, Penedès, Comarques Centrals, Regió Metropolitana de Barcelona i Comarques de Girona) ja que simplifica la governança i permet establir les prioritats i objectius adequats a cada realitat territorial i alhora valorar i passar comptes de l’esforç que cada territori fa.
2. El nou PRECAT20 obre un punt d’oportunitat per fonamentar el desenvolupament de nous instruments legals i reglamentaris que permetin capgirar la realitat actual i fer possible la prevenció i reducció de residus; una realitat on no hi ha restriccions a la generació de residus, les responsabilitats estan mal distribuïdes i on la major part dels residus van a tractament final.
Però, ara ja és hora d’anar més enllà dels acords voluntaris que planteja el programa i entrar a regular les pràctiques de producció i distribució que són generadores de residus i que desplacen una responsabilitat que és privada a l’àmbit públic; cal aplicar la normativa vigent de la Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP) tot revisant la legislació i els acords referits als Sistemes Intregrats de Gestió de residus per a que aquests es facin càrrec de tots els residus dels productes que posin al mercat.
Com; instaurant els Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retorn per tal que el retorn es converteixi en la norma i es permeti desenvolupar pràctiques de reutilització i mercats i activitats d’aprofitament de materials de major qualitat social i ambiental, i aplicant impostos ambientals sobre determinats productes (productes d’un sol ús, productes problemàtics per al medi, ...).
3. La recollida selectiva de la fracció orgànica ha de ser prioritària per a tota recollida pública, per tant s’ha de distingir de la resta i no presentar-se en el model de gestió com una recollida selectiva més. Tant els models de segregació com els sistemes de recollida o els incentius instrumentats per afavorir la recuperació de residus han de ser avaluats segons els resultats quantitatius i qualitatius obtinguts en aquesta recollida.
4. Replantejar el model que manté el PRECAT20 de recollida selectiva en cinc fraccions bàsiques sense fer avaluació seriosa dels seus resultats, quan és constatable que el model definit per la intersecció entre el model de separació en cinc fraccions i el de recollida basat en contenidors oberts en vorera ha tocat sostre, tant quant a quantitat com a qualitat dels materials recollits selectivament :
5. Manté i generalitza un model de tractament dels residus que posa tot el seu èmfasi i esforç en el tractament de la fracció Resta. Si mirem l’estat actual de desenvolupament d’aquestes instal•lacions de pre-tractament, veurem que la major part del territori podria estalviar-se-les amb una bona recollida de la fracció orgànica que eviti que els residus biodegradables vagin a abocador. Entenem que invertir i gastar recursos públics en la millora dels sistemes de recollida és més convenient que fer-ho en sistemes de pre-tractament per a la major part del territori i per a la major part de l’entramat municipal català.
6. Deixa entreveure que la valorització energètica és innòcua per al medi i la salut i torna a usar el terme “eliminació de residus” que en el debat de llei de residus es va aconseguir substituir pel de “disposició dels residus”, tot apel•lant a les lleis físiques de la termodinàmica. Però no sols manté la crema de residus com una opció vàlida de tractament dels residus en massa, sinó que la consolida i expandeix. Està suficientment comprovat i contrastat que la recuperació de materials presents als residus és més eficient energèticament que la seva “recuperació energètica”, per tant, el que s’hauria d’esperar d’un programa de gestió, fora l’abandonament gradual d’aquesta pràctica més que la seva consolidació.
Considerem que el Pla hauria de disposar d'un Programa de tancament de les incineradores fins a l'any 2020 i descartar els CDRs com a combustibles alternatius.
En definitiva, considerem que aquestes propostes de canvis d’estratègies de residus poden contribuir al procés de transició nacional cap a una societat més responsable amb el medi i que aposti per no hipotecar més el futur del territori, els seus recursos i de la seva població.
Mercè Girona i Ribas
Membre del Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero
1. Veieu el document “Model de recollida i separació de residus” aportat per al debat en el III Fòrum de l’ECRZ. http://estrategiaresiduzero.cat/index.php/documents/doc_download/31-presentacio-3er-forum-model-de-segregacio