El projecte Barcelona World des de l'àmbit mediambiental
Al Parlament de Catalunya han tingut lloc tot un seguit de compareixences de representants insitucionals i socials, del sector del comerç i del turisme i també d’associacions relacionades amb el joc, entre d’altres. Es tractava de dotar d’informació als diputats i diputades que han d’afrontar el debat del Projecte de Llei de Modificació de la Llei 2/1989, de 16 de febrer, sobre centres recreatius turístics i d’establiment de normes en matèria de tributació, comerç i joc.
Tot i no tractar-se d’un debat sobre la conveniència o no de desenvolupar un projecte de grans dimensions, aquest està present en les compareixences i també en el territori, atès que el propi representant dels promotors, el Sr. Adserà, ha manifestat al Parlament i als mitjans de comunicació que si la llei no es modifica “hi ha altres llocs a l’estat espanyol on es pot desenvolupar”. Per tant, estem davant d’una modificació directament lligada al desenvolupament d’un macroprojecte urbanístic que tindrà, com tot macroprojecte, un impacte ambiental al territori.
El principal problema per avaluar aquest impacte és la manca d’informació concreta sobre el projecte. Si fins ara es parlava de sis àrees temàtiques, amb 6 casinos-hotels amb un total de 12.000 llits sembla que, actualment, estem parlant únicament d’un gran hotel amb casino, això sí, tot i que segons diputats de CiU, l’element central del projecte no és el joc i la inversió sembla portar associada l’obertura d’un nou mercat turístic, el dels països asiàtics i la creació de llocs de treball en temps de crisi.
Però tornant a l’impacte sobre el territori, aquest és innegable. Un projecte com l’inicial comporta un consum d’aigua equivalent a una ciutat com la de Cambrils, i un consum energètic i una producció de residus com els de Torredembarra. Requereix preveure una mobilitat dins del complex molt important i un més que previsible impacte sobre el patrimoni natural representat per la zona humida catalogada de la Sèquia Major.
Pel que fa al consum d’aigua, s’assegura i s’ha comprovat que la reserva d’aigua del CAT assignada a Vila-seca i Salou és suficient per nodrir el projecte. Però el cert és que aquesta reserva ara no es gasta i és aigua de l’Ebre que flueix cap a la seva desembocadura en aquests moments, complint la seva funció ambiental. A Tarragona si alguna cosa sobra en producció és energia, però igual que la mobilitat, requereix el desenvolupament d’infraestructures que, a més de l’impacte afegit al territori, ningú sap qui sufragarà. I si bé s’assenyala que les infraestructures de residus són suficients per tractar els residus generats, el Pla Sectorial d’Infraestructures de Residus Municipals que sortirà properament a exposició pública el que preveu per al territori és una disminució de la producció total de residus, no pas el seu increment ni, tan sols, el seu manteniment.
Com a conclusió, abans d’adoptar el posicionament final es fa imprescindible conèixer, també, la dimensió del projecte per poder avaluar, correctament, els impactes sobre el territori. Compartint les paraules dels nostres diputats, “ni el NO en qualsevol cas ni el SÍ de qualsevol manera” també és aplicable des del punt de vista mediambiental.
Eli Forés
Comissió sectorial de Medi Ambient i Energia
Tot i no tractar-se d’un debat sobre la conveniència o no de desenvolupar un projecte de grans dimensions, aquest està present en les compareixences i també en el territori, atès que el propi representant dels promotors, el Sr. Adserà, ha manifestat al Parlament i als mitjans de comunicació que si la llei no es modifica “hi ha altres llocs a l’estat espanyol on es pot desenvolupar”. Per tant, estem davant d’una modificació directament lligada al desenvolupament d’un macroprojecte urbanístic que tindrà, com tot macroprojecte, un impacte ambiental al territori.
El principal problema per avaluar aquest impacte és la manca d’informació concreta sobre el projecte. Si fins ara es parlava de sis àrees temàtiques, amb 6 casinos-hotels amb un total de 12.000 llits sembla que, actualment, estem parlant únicament d’un gran hotel amb casino, això sí, tot i que segons diputats de CiU, l’element central del projecte no és el joc i la inversió sembla portar associada l’obertura d’un nou mercat turístic, el dels països asiàtics i la creació de llocs de treball en temps de crisi.
Però tornant a l’impacte sobre el territori, aquest és innegable. Un projecte com l’inicial comporta un consum d’aigua equivalent a una ciutat com la de Cambrils, i un consum energètic i una producció de residus com els de Torredembarra. Requereix preveure una mobilitat dins del complex molt important i un més que previsible impacte sobre el patrimoni natural representat per la zona humida catalogada de la Sèquia Major.
Pel que fa al consum d’aigua, s’assegura i s’ha comprovat que la reserva d’aigua del CAT assignada a Vila-seca i Salou és suficient per nodrir el projecte. Però el cert és que aquesta reserva ara no es gasta i és aigua de l’Ebre que flueix cap a la seva desembocadura en aquests moments, complint la seva funció ambiental. A Tarragona si alguna cosa sobra en producció és energia, però igual que la mobilitat, requereix el desenvolupament d’infraestructures que, a més de l’impacte afegit al territori, ningú sap qui sufragarà. I si bé s’assenyala que les infraestructures de residus són suficients per tractar els residus generats, el Pla Sectorial d’Infraestructures de Residus Municipals que sortirà properament a exposició pública el que preveu per al territori és una disminució de la producció total de residus, no pas el seu increment ni, tan sols, el seu manteniment.
Com a conclusió, abans d’adoptar el posicionament final es fa imprescindible conèixer, també, la dimensió del projecte per poder avaluar, correctament, els impactes sobre el territori. Compartint les paraules dels nostres diputats, “ni el NO en qualsevol cas ni el SÍ de qualsevol manera” també és aplicable des del punt de vista mediambiental.
Eli Forés
Comissió sectorial de Medi Ambient i Energia