Nou càlcul de la petjada de carboni per a les grans ciutats
Sens dubte un element fonamental per a qualsevol ciutat del segle XXI amb vocació de ser una ciutat sostenible i amb l’etiqueta smart city és disposar d’una bona mètrica relativa a les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades al metabolisme urbà ja que és el que permet fer una bona gestió de les emissions i treballar per a reduir-les.
Donem molta importància a la recollida i elaboració de dades ja que és el que permet fer una política efectiva en l’àmbit de la sostenibilitat. En el cas de la petjada de carboni, moltes ciutats del món ja estan avaluant els seus impactes sobre l’escalfament global, tanmateix les metodologies varien en abast i enfocament.
Sembla que la norma PAS 2070 s’imposa com a mètode internacional, en breu serà adoptada per Londres, i molt probablement, com ha passat amb la PAS 2050 relativa a les emissions de productes, esdevindrà la norma de referència.
Què és la NORMA PAS 2070?
És una norma amb vocació de ser de referència internacional i que poden fer servir organitzacions i individus que avaluïn les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’una ciutat o una àrea metropolitana.
La norma PAS 2070 és complementària amb el programa “carbon cities climate registry”. El registre serveix perquè les ciutats hi manifestin els seus compromisos respecte del clima i les mesures que prenen (i el seguiment). En canvi, el PAS 2070 especifica els requeriments per avaluar les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’una ciutat una àrea metropolitana utilitzant dues metodologies que donen resultats complementaris que es produeixen a la ciutat.
Les metodologies que es combinen són La “direct plus supply chain” (DPSC) i la que es basa en el consum.
El primer mètode, té en compte les emissions territorials de gasos d’efecte hivernacle i les associades a les cadenes de subministrament més grans que proveeixen la ciutat, moltes de les quals estan vinculades a les infraestructures de la ciutat. Engloba les emissions directes de gasos d’efecte hivernacle de les activitats dins dels límits de la ciutat i les emissions indirectes del consum de elèctric a través de la xarxa, de la calefacció i/o la refrigeració urbana, transport més enllà dels límits de la ciutat i les cadenes de subministrament des del consum de béns i serveis clau produïts fora dels de la ciutat (com ara l’aigua, els aliments, els materials de construcció).
La metodologia basada en el consum té en compte les emissions directes i del cicle de vida de tots els productes I serveis consumits pels residents d’una ciutat. És a dir, les emissions s’assignen als consumidors finals dels béns I serveis, més que als productors originals de les emissions. Aquesta metodologia no avalua l’impacte de la producció de béns I serveis en una ciutat que són exportats perquè es consumeixin fora, I tampoc les activitats dels visitants o dels serveis que se’ls presenten.
Mercè Amat
Presidenta del casal d'ERC de Sarrià Sant Gervasi de Barcelona
Membre de la Mesa del Consell Nacional d'ERC
Donem molta importància a la recollida i elaboració de dades ja que és el que permet fer una política efectiva en l’àmbit de la sostenibilitat. En el cas de la petjada de carboni, moltes ciutats del món ja estan avaluant els seus impactes sobre l’escalfament global, tanmateix les metodologies varien en abast i enfocament.
Sembla que la norma PAS 2070 s’imposa com a mètode internacional, en breu serà adoptada per Londres, i molt probablement, com ha passat amb la PAS 2050 relativa a les emissions de productes, esdevindrà la norma de referència.
Què és la NORMA PAS 2070?
És una norma amb vocació de ser de referència internacional i que poden fer servir organitzacions i individus que avaluïn les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’una ciutat o una àrea metropolitana.
La norma PAS 2070 és complementària amb el programa “carbon cities climate registry”. El registre serveix perquè les ciutats hi manifestin els seus compromisos respecte del clima i les mesures que prenen (i el seguiment). En canvi, el PAS 2070 especifica els requeriments per avaluar les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’una ciutat una àrea metropolitana utilitzant dues metodologies que donen resultats complementaris que es produeixen a la ciutat.
Les metodologies que es combinen són La “direct plus supply chain” (DPSC) i la que es basa en el consum.
El primer mètode, té en compte les emissions territorials de gasos d’efecte hivernacle i les associades a les cadenes de subministrament més grans que proveeixen la ciutat, moltes de les quals estan vinculades a les infraestructures de la ciutat. Engloba les emissions directes de gasos d’efecte hivernacle de les activitats dins dels límits de la ciutat i les emissions indirectes del consum de elèctric a través de la xarxa, de la calefacció i/o la refrigeració urbana, transport més enllà dels límits de la ciutat i les cadenes de subministrament des del consum de béns i serveis clau produïts fora dels de la ciutat (com ara l’aigua, els aliments, els materials de construcció).
La metodologia basada en el consum té en compte les emissions directes i del cicle de vida de tots els productes I serveis consumits pels residents d’una ciutat. És a dir, les emissions s’assignen als consumidors finals dels béns I serveis, més que als productors originals de les emissions. Aquesta metodologia no avalua l’impacte de la producció de béns I serveis en una ciutat que són exportats perquè es consumeixin fora, I tampoc les activitats dels visitants o dels serveis que se’ls presenten.
Mercè Amat
Presidenta del casal d'ERC de Sarrià Sant Gervasi de Barcelona
Membre de la Mesa del Consell Nacional d'ERC