El mateix dia i a la mateixa hora que el Conseller de Territori i sostenibilitat va carregar contra la “Ley de Parques Nacionales” que prepara el govern del PP, al•legant que la nova normativa estatal és un "pas enrere" en matèria ambiental que pot provocar una rebaixa del nivell de protecció d'aquests espais. El mateix Conseller en unes declaracions posteriors afirma que el projecte Bulli és un projecte de país. Per això és “absolutament justificat tramitar una llei ad hoc per poder donar-hi viabilitat”, tot i que la normativa del cap de Creus no ho permet.

Demanar coherència en una acció de govern pot semblar agosarat, però demanar-la en unes simples declaracions fetes en instants temporals molt curts és, fins i tot, recomanable.

Si la legislació d’un Parc natural no permet l’expansió urbanística ni determinats usos, què és més lògic ? obviar la legislació i forçar en calçador un projecte ? o no permetre-ho i que els promotors busquin alternatives ?

La lògica de canviar la normativa quan ens interessa (tenint en compte també que l’interès és molt sui generis de cadascú) no és la meva lògica. I malauradament no puc dir que no sigui la lògica del govern de la Generalitat.

La meva lògica és: quan hi ha un projecte interessant i d’interès general, si no es pot fer perquè una normativa urbanística i de protecció del territori ho impedeix, és fan les gestions necessàries per buscar altres emplaçaments que puguin acollir l’activitat sense alterar cap normativa.

El projecte del Bulli, diu el Conseller Vila, és de país. Puc estar d’acord amb aquesta afirmació. Aleshores què és més important el projecte o el seu emplaçament ? Si el projecte és tan important (un centre de formació i de coneixement vinculat al món de la cuina de caràcter internacional ) o serà igualment si el fem terra endins, fora del Parc natural, o a la costa en alguna de les urbanitzacions que hi ha a la zona de Roses.

Fem normatives de protecció del Medi i del territori, i també fem normatives de protecció del patrimoni arquitectònic, perquè considerem que són bens materials a conservar i protegir. Però a la mínima de canvi hi ha qui pensa que ja no són bens a protegir. vaig batallar en primera persona la proposta de fer un hotel al Costat del palau de la Música, amb la pretensió d’enderrocar dos edificis protegits. En aquella ocasió ens vam quedar sols defensant el patrimoni i la normativa urbanística, esperó que en aquest cas no torni a passar, és molt llaminer apel•lar als llocs de treball i les oportunitats del projecte, sempre el mateix discurs demagògic. Caldria fer possible ajudar al Bulli a fer el seu projecte fora del Parc Natural del Cap de Creus, tots hi guanyaríem, inclusa la credibilitat de l’administració.

Ricard Martínez
Secretari Nacional de Política Territorial d’ERC