Gestió de les inundacions
Els passats dies 27 i 28 de novembre va tenir lloc a la Sala d’actes del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEFJE), la presentació d’una sèrie de ponències, exposades per personal de l’Administració , Juristes, Acadèmics i Empresarial. A la jornada es pretenia abordar la problemàtica de les inundacions, tant des de la normativa actual, com des del punt de vista tècnic. La idea era, en un principi, facilitar l’intercanvi d’experiències, estudis realitzats i opinions contrastades, així com avaluar la incidència en els diferents àmbits competencials (hidràulica, medi ambient, ordenació del territori, urbanisme i protecció civil).
Una de les coses que realment va quedar demostrada, segons la meva opinió, és la distancia entre el mon acadèmic i empresarial amb l’administració, sobretot la municipal. Una representat d’un municipi en la seva intervenció va admetre obertament que tot el s’estava dient li sonava a musica celestial, però no s’assemblava res en la realitat que viuen els Ajuntaments, sobretot els mitjans i petits.
Una altra de les coses que em va copsar, va ser els dubtes que tenia un enginyer de grans infraestructures, amb la relació que tenia el cost de l’obra i compliment de la normativa. Per exemple, va dir que fer un viaducte 6cm mes baix del que diu la norma por suposar un estalvi d’entre un 30 o 40 % del cost de la construcció d’un pont. Les mesures d’aquest pont serien d’una alçada neta de pas de l’aigua de 5.06m o 5.12m, i concloïa que aquesta diferencia no justificava el cost.
Es va parlar també de la delimitació i regulació dels usos de les zones inundables, que malgrat hi molta normativa, tampoc queda clar com aplicar-la en algun casos concrets, i aquesta no es lo suficient flexible i oberta per tractar-los.
Un dels punts que va generar controvèrsia va ser en quina escala és podria unificar els períodes de retorn, mesura que es fa servir pel càlcul del temps esperat o temps mitjà entre dos successos improbables i amb possibles efectes catastròfics.
Com a conclusió més important, diria que cal acostar les postures i els coneixements de tots els implicats i una reviso a fons de la normativa a aplicar i que aquesta estigui consensuada per totes les parts.
Santi Romo
Tècnic en Prevenció i Seguretat Integral
Membre de la Sectorial de Seguretat i Protecció civil d'ERC
Una de les coses que realment va quedar demostrada, segons la meva opinió, és la distancia entre el mon acadèmic i empresarial amb l’administració, sobretot la municipal. Una representat d’un municipi en la seva intervenció va admetre obertament que tot el s’estava dient li sonava a musica celestial, però no s’assemblava res en la realitat que viuen els Ajuntaments, sobretot els mitjans i petits.
Una altra de les coses que em va copsar, va ser els dubtes que tenia un enginyer de grans infraestructures, amb la relació que tenia el cost de l’obra i compliment de la normativa. Per exemple, va dir que fer un viaducte 6cm mes baix del que diu la norma por suposar un estalvi d’entre un 30 o 40 % del cost de la construcció d’un pont. Les mesures d’aquest pont serien d’una alçada neta de pas de l’aigua de 5.06m o 5.12m, i concloïa que aquesta diferencia no justificava el cost.
Es va parlar també de la delimitació i regulació dels usos de les zones inundables, que malgrat hi molta normativa, tampoc queda clar com aplicar-la en algun casos concrets, i aquesta no es lo suficient flexible i oberta per tractar-los.
Un dels punts que va generar controvèrsia va ser en quina escala és podria unificar els períodes de retorn, mesura que es fa servir pel càlcul del temps esperat o temps mitjà entre dos successos improbables i amb possibles efectes catastròfics.
Com a conclusió més important, diria que cal acostar les postures i els coneixements de tots els implicats i una reviso a fons de la normativa a aplicar i que aquesta estigui consensuada per totes les parts.
Santi Romo
Tècnic en Prevenció i Seguretat Integral
Membre de la Sectorial de Seguretat i Protecció civil d'ERC