Projecte Castor, terratrèmol econòmic
2008: El govern del PSOE dona la concessió d’explotació del projecte Castor a ESCAL SA a través d’un reial decret (855/2008) en el que, inusualment, s’estableix una compensació de recuperació de la inversió de les instal.lacions en cas de “caducitat o extinció de la concessió” i fins i tot una compensació del “Valor residual” encara que hi hagi “dolo o Negligencia”.
Abril 2012: El govern del PP porta al Tribunal Suprem una demanda contra el Decret 855/2008, per considerar-la abusiva. Paral•lelament intenta paralitzar o alentir el projecte, amb un DL: que pretenia garantir l’equilibri financer del sistema gasista.
• Modificava la retribució dels magatzems soterranis de gas al duplicar el termini d’amortització de 10 a 20 anys.
• Exigia una auditoria tècnica i econòmica independent, per comprovar la viabilitat del projecte. (no se sap si es va arribar a fer mai)
Desembre del 2012: Un decret del ministeri modifica una altra vegada la retribució dels magatzems soterranis de gas, per compensar la duplicació dels terminis d’amortització feta a l’abril. Actualització del valor net regulatori del 2,5% tant si el gas és per comercialitzar com si és el gas matalàs (necessari per fer operativa la planta). Aquest canvi suposa una millora en la rendibilitat dels magatzems soterranis de gas, tant pel Castor com per Yela (propietat d’Enagas)
• Es modifica el concepte “posada en servei comercial” fins al moment el govern començava a retribuir quan la planta està operativa definitivament (quan es comença a donar servei extern, i no provisionalment (quan s’injecta el gas matalàs), s’avança així el termini d’amortització.
• S’amplia el termini per renunciar a la concessió de 5 a 25 anys i s’inclou la possibilitat de recuperar la inversió, fet inusual per a operacions d’infraestructures energètiques d’aquest tipus.
• En el fons aquestes modificacions són per facilitar la sortida d’ACS del projecte Castor i l’entrada d’ENAGAS, que ja havia signat un pre-acord per quedar-se el 33% d’ESCAL. (cal recordar que igualment l’operador hagués estat ENAGAS)
Febrer 2013: Indústria suavitza les traves a Castor, en part per l’admissió a tràmit del Tribunal Suprem. S’emet un decret on es permet a Castor entrar a la subhasta de Gas per poder injectar el Gas Matalàs i, d’aquesta manera, poder començar a cobrar l’amortització de la instal.lació.
Juny 2013: Es fa la primera fase de la Injecció de Gas.
Juliol 2013: El Banc Europeu d’Inversions intervé en les operacions financeres i emet un sistema de bons amb garantia del mateix BEI per valor 1.400M€. El BEI compra bons per un valor de 300M€ i també dona un crèdit a ACS i Espal UGS (socis de Castor) per un valor de 200M€.
La venda dels bons la van fer entitats com: Santander, Caixabank, Bankia, Natixis, BNP Paribas, Calyon i Société Générale. Van ser adquirits majoritàriament per inversors internacionals: fons d’infraestructures, fons de pensions i asseguradores.
Agost/setembre 2013: s’executa la segona fase d’injecció de Gas. Inici dels terratrèmols.
L’aturada del projecte comporta:
• No es pot considerar que el magatzem estigui operatiu, ja que no ha injectat tot el gas matalàs.
• L’estat no ha d’iniciar el pagament del retorn de la inversió, en els termes aprovats en els Reials Decrets.
• ENAGAS no entrarà a l’accionariat d’ESCAL, per tant la operació de substitució per ACS no és possible.
• El soci Canadenc d’Escal CLP i, especialment el soci principal Dundee Energy, es desentén de qualsevol problema financer i de necessitat de més inversió i es limita a dir que si no es permet l’obertura de la Planta ells han de cobrar el 33% corresponent a la seva participació en l’empresa.
• Els inversos que havien comprat els Bons auspiciats pel BEI veuen com el valor d’aquests va minvant a mesura que la decisió sobre el tancament definitiu de la Planta es confirma. El perill que no recuperin les inversions fetes és molt elevat.
• El mercat del Gas a l’Estat està més content per la possibilitat que s’aturi la planta, ja que això evitaria l’increment en la tarifa del gas del 6% aprox, fruit del dèficit tarifari per l’excés d’infraestructures.
• Està en litigi si l’Estat ha d’abonar el cost total de la Planta en cas d’aturada 1700M€.
• Tractant-se d’una inversió en Utilities (empreses de serveis que tenen garantia en els canons i subministraments) la sorpresa que causa en els sectors inversors és molt alta, sobretot en el mateix BEI a qui li costarà justificar noves inversions a l’Estat.
• Costarà trobar un equip tècnic que avali un informe que digui que no hi haurà més moviments sísmics i que, en tot cas, aquests no afectarien a la població.
• Desacord a la llotja del Bernabeu. Aquesta és una batalla entre “ells”, els uns i els altres, però tots són “ells”, els de la llotja.
Tal i com han anat les coses crec que el mal de cap del ministre Sòria i per extensió del president Rajoy no els hi bé només dels terratrèmols físics, sinó també dels terratrèmols econòmics...
Ricard Martínez
Secretari Nacional de Política Territorial d’ERC
Abril 2012: El govern del PP porta al Tribunal Suprem una demanda contra el Decret 855/2008, per considerar-la abusiva. Paral•lelament intenta paralitzar o alentir el projecte, amb un DL: que pretenia garantir l’equilibri financer del sistema gasista.
• Modificava la retribució dels magatzems soterranis de gas al duplicar el termini d’amortització de 10 a 20 anys.
• Exigia una auditoria tècnica i econòmica independent, per comprovar la viabilitat del projecte. (no se sap si es va arribar a fer mai)
Desembre del 2012: Un decret del ministeri modifica una altra vegada la retribució dels magatzems soterranis de gas, per compensar la duplicació dels terminis d’amortització feta a l’abril. Actualització del valor net regulatori del 2,5% tant si el gas és per comercialitzar com si és el gas matalàs (necessari per fer operativa la planta). Aquest canvi suposa una millora en la rendibilitat dels magatzems soterranis de gas, tant pel Castor com per Yela (propietat d’Enagas)
• Es modifica el concepte “posada en servei comercial” fins al moment el govern començava a retribuir quan la planta està operativa definitivament (quan es comença a donar servei extern, i no provisionalment (quan s’injecta el gas matalàs), s’avança així el termini d’amortització.
• S’amplia el termini per renunciar a la concessió de 5 a 25 anys i s’inclou la possibilitat de recuperar la inversió, fet inusual per a operacions d’infraestructures energètiques d’aquest tipus.
• En el fons aquestes modificacions són per facilitar la sortida d’ACS del projecte Castor i l’entrada d’ENAGAS, que ja havia signat un pre-acord per quedar-se el 33% d’ESCAL. (cal recordar que igualment l’operador hagués estat ENAGAS)
Febrer 2013: Indústria suavitza les traves a Castor, en part per l’admissió a tràmit del Tribunal Suprem. S’emet un decret on es permet a Castor entrar a la subhasta de Gas per poder injectar el Gas Matalàs i, d’aquesta manera, poder començar a cobrar l’amortització de la instal.lació.
Juny 2013: Es fa la primera fase de la Injecció de Gas.
Juliol 2013: El Banc Europeu d’Inversions intervé en les operacions financeres i emet un sistema de bons amb garantia del mateix BEI per valor 1.400M€. El BEI compra bons per un valor de 300M€ i també dona un crèdit a ACS i Espal UGS (socis de Castor) per un valor de 200M€.
La venda dels bons la van fer entitats com: Santander, Caixabank, Bankia, Natixis, BNP Paribas, Calyon i Société Générale. Van ser adquirits majoritàriament per inversors internacionals: fons d’infraestructures, fons de pensions i asseguradores.
Agost/setembre 2013: s’executa la segona fase d’injecció de Gas. Inici dels terratrèmols.
L’aturada del projecte comporta:
• No es pot considerar que el magatzem estigui operatiu, ja que no ha injectat tot el gas matalàs.
• L’estat no ha d’iniciar el pagament del retorn de la inversió, en els termes aprovats en els Reials Decrets.
• ENAGAS no entrarà a l’accionariat d’ESCAL, per tant la operació de substitució per ACS no és possible.
• El soci Canadenc d’Escal CLP i, especialment el soci principal Dundee Energy, es desentén de qualsevol problema financer i de necessitat de més inversió i es limita a dir que si no es permet l’obertura de la Planta ells han de cobrar el 33% corresponent a la seva participació en l’empresa.
• Els inversos que havien comprat els Bons auspiciats pel BEI veuen com el valor d’aquests va minvant a mesura que la decisió sobre el tancament definitiu de la Planta es confirma. El perill que no recuperin les inversions fetes és molt elevat.
• El mercat del Gas a l’Estat està més content per la possibilitat que s’aturi la planta, ja que això evitaria l’increment en la tarifa del gas del 6% aprox, fruit del dèficit tarifari per l’excés d’infraestructures.
• Està en litigi si l’Estat ha d’abonar el cost total de la Planta en cas d’aturada 1700M€.
• Tractant-se d’una inversió en Utilities (empreses de serveis que tenen garantia en els canons i subministraments) la sorpresa que causa en els sectors inversors és molt alta, sobretot en el mateix BEI a qui li costarà justificar noves inversions a l’Estat.
• Costarà trobar un equip tècnic que avali un informe que digui que no hi haurà més moviments sísmics i que, en tot cas, aquests no afectarien a la població.
• Desacord a la llotja del Bernabeu. Aquesta és una batalla entre “ells”, els uns i els altres, però tots són “ells”, els de la llotja.
Tal i com han anat les coses crec que el mal de cap del ministre Sòria i per extensió del president Rajoy no els hi bé només dels terratrèmols físics, sinó també dels terratrèmols econòmics...
Ricard Martínez
Secretari Nacional de Política Territorial d’ERC