Medi Ambient i Energia

El runam salí, una qüesitó pendent

Dissabte passat, la gent del Bages va organitzar una jornada sobre el runam salí, amb un encert total, doncs en poques setmanes hem conegut tres sentències que posen en evidència algunes de les decisions polítiques preses sobre un dels problemes ambientals més importants, més costosos i que més ciutadania afecta al nostre país.

El runam salí i la continuació endèmica de la seva mala gestió amenaça amb cronificar la salinització del Llobregat conca avall, així com tot el sistema hidrològic del Bages; la gestió anacrònica dels seus residus –no comparable a cap explotació anàloga actual- ha generat la muntanya de sal més gran d’Europa i un problema de dimensions descomunals. El cost de fer aprofitable l’aigua del Llobregat no és assumible dins la precària gestió de l’aigua al nostre país; només en els darrers anys s’hi ha destinat més de 300 milions d’euros a la correcció de les afectacions i disfuncions que provoca la salinització del Llobregat. A Sallent han vist com un barri sencer s’esfondrava, s’han perdut rieres, fonts, ... i de Sallent i Súria avall, han de suportar una aigua cara i de més que dubtosa qualitat organolèptica... per no anar més enllà. Tot això ja se sabia, i hi va haver l’oportunitat de limitar el creixement dels runams i poder posar adreçador a la gestió d’Iberpotash, però la decebedora actuació del conseller Baltasar i de la Sra. Comellas, al capdavant de Qualitat Ambiental, els “de debò”, van fer que aquest tema es tractés amb por i amb una gran dosi de irresponsabilitat. Al crit de “a mi no em tancaran cap empresa!” la Sra. Comellas, aplicava una política conservadora i curt-terminista sense saber que allò que no és sostenible no té futur i que l’únic que feien era retardar la solució. Tan maldestra va ser l’actuació que ara denunciem, que en plouen les sentències contràries: El POUM de Sallent tombat per manca d’avaluació estratègica ambiental, el trasllat de la línia elèctrica que va permetre l’ampliació, en entredit i, la més rellevant: els tribunals deixen l’explotació d’Iberpotash sense autorització administrativa, per no haver-li exigit avaluació ambiental.

Demanem que, d’una vegada per totes es posi fil a l’agulla en abordar, tal com cal, aquest problema. No n’hi ha prou amb amagar el cap sota l’ala o aplicar receptes de manual sindicalista, cal anar molt més enllà, cercar formes per a una resolució progressiva però definitiva d’aquest problema alhora que permeti la continuació de l’activitat.


Quim Sangrà
President de la comissió sectorial de Medi Ambient i Energia