Medi Ambient i Energia

Una de Parcs Naturals

Aquests mesos el debat sobre els Parcs Naturals està present de forma més o menys constant. S'ha anunciat la creació del Parc Natural Ter-Fresser, la no creació del Parc Natural de l'Estany de Banyoles i la possible ampliació de rang de Parc Natural a Parc Nacional dels Ports Tortosa Beseit.

No entraré en l'oportunitat i el valor de cada un dels anuncis fets, però si que vull entrar en el fet que parlar de Titulars sobre Parcs Naturals i no parlar de la seva gestió, organització, inversions, pressupostos, etc és un error.

El 2011 el Consell de Protecció de la Natura de Catalunya va emetre un informe en el que recomanava un seguit d'actuacions a fer, majoritàriament de caràcter organitzatiu, administratiu i legislatiu, en l'àmbit dels espais naturals protegits i, especialment, als Parcs Naturals.

Tot indica que no s'han seguit les recomanacions del Consell. Mentrestant els pressupostos d'inversió i gestió dels Parcs han anat minvant i les competències repartides entre diversos departaments de la Generalitat no ajuden precíssament a una bona obtimització de recursos. (Departaments uns governats per Unió i altres per Convergència)

Hi ha qui redueix el valor de creació d'un Parc Natural a dos conceptes: una eina de protecció i un segell de qualitat turística. Tot i que penso que és molt més em centraré en aquests dos conceptes: Cal recordar que Catalunya compta avui amb un 30% del territori amb algun tipus de protecció, sense menystenir el valor afegit normatiu de la creació d'un Parc Natural, hi ha zones que no necessiten d'un Parc Natural per continuar protegides. Seria el cas de les capçaleres del Ter-Fresser, incloses a la Xarxa Natura 2000 i al PEIN.

D'altra banda és indubtable el recurs econòmic que implica un Parc Natural en el territori, sobretot a zones de muntanya, per tant la creació d'una marca "Parc Natural" sempre ajuda a la identificació i a la creació d'un producte turístic. Però cal tenir en compte que una mala gestió en algun racó comporta massificació i deteriorament de l'entorn, just que el que es pretenia evitar. D'altra banda, la manca de recursos fa que proliferin propostes d'ingressos extraordinaris, sense fer una anàlisi i planificació general, com ara la proposta del Conseller d'agricultura als gestors dels parcs naturals i espais protegits perquè cobrin pels serveis que presten.

Alguns exemples: l'Alta garrotxa té problemes de massificació i no té recursos per recuperar el servei de vigilància ambiental, la manca de puntualitat de pagament als ramaders ecològics, molts d'ells dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu, trenca l'equilibri d'esforç respecte els inconvenients d'algunes restriccions.

És evident que, ara per ara, no podem demanar un augment de les inversions als Parcs Naturals, però si que es pot demanar que s'aprofiti l'avinentesa per revisar total la política de Parcs Naturals i aplicar les propostes del Consell de Protecció de la Natura de Catalunya.

Si no planifiquem abans d'anunciar noves propostes de Parcs Naturals, continuem amb la política erràtica del campi qui pugui.