Política Territorial

El sistema portuari català: un debat necessari

Els debats generals sobre les infraestructures del nostre territori sovint giren al voltant de les xarxes viàries, els ferrocarrils o els aeroports. Els ports, tot i la seva aportació fonamental dins les transaccions econòmiques internacionals, reben comparativament menys atenció. El món portuari és complex, Barcelona i Tarragona són de titularitat de l’estat espanyol (Puertos del Estado), mentre que la resta són de titularitat autonòmica (Ports de la Generalitat). Tenim doncs, un sistema a on només controlem directament els ports secundaris. Barcelona (2011) aportà el 17% dels ingressos totals del sistema portuari espanyol (160M€), exportà el 75% del total de mercaderies catalanes i el 22% de les espanyoles. Tarragona és també un port molt actiu i en vies d’expansió, amb xifres netes de prop dels 12M€ i moviments de l’ordre de 35MTm. Però hi ha més: tot una plèiade de ports secundaris cobreixen la costa catalana de nord a sud, a on destaquen Palamós, Vilanova i la Geltrú i Sant Carles de la Ràpita, que lluiten per obrir-se camí entre el tràfic de càrrega general i/o els creuers. A més a més, els ports secundaris representen bona part de l’economia pesquera, la nàutica d`oci i esportiva, amb tota la terciarització de serveis que això comporta, distribuïts gairebé per tota la façana litoral.

El repte de futur del sistema portuari català, en un escenari d’estat propi necessita una revisió dels models de gestió, cercant la flexibilitat i adaptabilitat que els fluxos econòmics demanen. Catalunya, oberta al mar, té un enorme horitzó a cobrir, des del nord d’Àfrica a l’Orient Mitjà i els ports del sud de Rússia, la UE i les rutes transoceàniques. A ERC ja ens hem posat a treballar en aquest sentit, i us convidem des d’aquesta sectorial a afegir-vos al debat que ha de donar cos i ànima a la xarxa portuària del nostre país.


Tòfol Tobal Conesa
Geògraf