Medi Ambient i Energia

Celrà implanta la recollida Porta a Porta

El 26 d’abril de 2013 caducava el conveni entre el consell Comarcal del Gironès i l’ajuntament de Celrà per la recollida de les escombraries a Celrà. Per tant, calia plantejar un nou concurs a poder ser més satisfactori per a nosaltres que l’anterior.

Com a govern d’esquerres (CUP-iCelra-AM), la idea d’implantar la recollida porta a porta es va valorar com a mesura mediambiental, ja que els nostres índex de reciclatge eren alarmantment dolents (30%). Però es plantejaven dubtes de viabilitat econòmica, agreujats per la manca d’informació, especialment estadística, existent al consistori.

Es va fer un esforç per posar al dia tota la informació i posteriorment es va encarregar l’estudi de viabilitat a una empresa especialitzada. Alhora s’encetava una sèrie de jornades participatives al poble per recollir la opinió general (aprox. una dotzena), impartides directament per l’alcalde i el tinent d’alcalde. Aquestes reunions no varen aconseguir un gran nombre d’assistents però en principi no es va detectar rebuig, en tot cas molt desconeixement sobre el món dels residus en general. L’empresa encarregada de l’estudi s’encarregaria de mostrar-nos que aquesta baixa participació responia a un model típic de comportament i que fins els darrers dies no s’acceleraria la participació, fet que més o menys va succeir.

Una vegada confirmada la viabilitat econòmica, es va assentar l’aposta pel canvi en la recollida de la brossa en dos potes, la mediambiental i la econòmica. No cal dir que la població s’ha aferrat bàsicament a la segona i malauradament la mediambiental ha passat a un segon terme. Tot i ser més car el sistema ja que exigeix una plantilla més amplia per fer la recollida, fet positiu en temps de crisi, el cost total queda compensat amb escreix per la reducció en les taxes d’abocador (més de 70.000 € el 2011) i en l’augment d’ingressos per la venda de paper, vidre i envasos, a més de les bonificacions per la fracció orgànica. I de retruc també beneficiem la industria del reciclatge del nostre país.

A mesura que s’acostava la data d’inici del porta a porta varen sortir veus crítiques, com davant de cada canvi de model, però no va existir una organització que aglutinés aquesta corrent. Cal dir prèviament que una de les condicions que ens varem imposar era no tindre el rebuig explícit de l’oposició. Òbviament aquesta crítica estava fonamentada en la por i el desconeixement, que poc a poc s’ha anat esvaint en el procés final d’entrega dels cubells, ja que es feia una petita explicació d’uns 10 minuts sobre les bondats i usos del sistema. Dir també que aquest 2013 ja hem congelat la taxa d’escombraries tot i ser un dels pobles amb menor quota pel servei.

Una vegada decidit el canvi es va organitzar el concurs, tot introduint una clàusula per la qual sols es podrien presentar empreses de caire social, sense ànim de lucre. Aquesta clàusula segurament ens ha lliurat de molts maldecaps veien com s’han desenvolupat altres concursos on s’han presentat les grans empreses procedents del món de la construcció, on cadascuna es dedica a impugnar els concursos que no han guanyat.

Triat el model i l’empresa el pas següent era la implantació. Nosaltres ja havíem triat una recollida amb cubells individualitzats per a cada fracció, tot i que a partir de les trobades amb els ciutadans es va reduir el seu nombre de quatre a tres cubells: marró per l’orgànica, gris per al rebuig i un mixta, groc amb tapa blava per als envasos però també per al paper i cartró.

La recollida fraccionada té la següent periodicitat: dilluns, dijous i dissabte la fracció orgànica, dimarts i dijous els envasos i els dimecres s’alternen un paper i l’altre rebuig. Per tant s’ha realitzat una forta aposta en la periodificació de la recollida, especialment el rebuig i el paper que tenen lloc una vegada cada quinze dies, i en l’orgànica, amb tres recollides a la setmana. Per al vidre s’ha mantingut l’actual sistema de recollida amb contenidor per estalviar sorolls a la nit i possibles trencadisses de vidre, tot i comptant que ja era la fracció que millor es destriava al poble.

Els ciutadans deixen el cubell a peu de casa, a la voravia, si l’edifici té menys d’11 vivendes i penjats sobre uns suports si tenen més d’aquest nombre d’habitatges, i si ha estat possible, s’han instal•lat penjadors continus als accessos als pàrquings comunitaris.

Per ubicar els suports es va decidir consensuar el lloc amb tots els presidents de comunitat, visitant un a un tots els indrets escaients. Ha significat la labor més complicada i difícil de la implantació, ja que es tractava d’instal•lar uns 100 suports, amb capacitat per a sis i vuit cubells, repartits en una quarantena d’edificis. Tothom els volia el més lluny possible de casa seva i va ser motiu de fortes polèmiques entre veïns. Finalment varem establir la norma que cada suport estigués localitzat a una distància menor de la comunitat a la qual servia que a altre qualsevol. La principal objecció eren les possibles pudors, que el sistema no te per què originar, i l’efecte estètic dels cubells penjats als pals. En aquest sentit la consultora també ens havia notificat que aquest rebuig es normal en totes les poblacions, fins que s’adonen que el sistema funciona i demanen la reinstal•lació del suport més a prop de l’entrada a la comunitat.

Dos setmanes desprès d’iniciar el porta a porta els resultats obtinguts són força positius. La ciutadania ha respòs amb una alta selecció de la fracció diària que es recull, els impropis són molt reduïts, fet que farà augmentar els ingressos, ja que l’existència d’impropis rebaixa la quantitat percebuda per tona. Cal reconèixer també que s’ha produït una fuga d’escombraries als pobles del voltant, però això sembla entrar en la normalitat els primers dies d’implantació segons la consultora.

En els primers 12 dies de servei, tot i no ser suficients per elaborar una estadística prou sòlida, la recollida de la fracció orgànica s’ha multiplicat per 2,3: els envasos per 3,48 i el vidre per 4 respecte a les dades disponibles tancades que són de l’any 2011. Respecte al paper no s’ha apreciat augment amb les dades disponibles fins que s’assenti la recollida als comerços. Extrapolant l’únic dia de rebuig recollit fins ara a tot un any, aquesta fracció s’ha reduït a la vintena part de la generada el 2011. Cal tenir en compte que aquesta és la fracció més costosa econòmicament d’eliminar.

Gerard Fernàndez
Tinent d'Alcalde de Celrà