Medi Ambient i Energia

Ley de Costas, es confirma la baconada, marxem...

La nova “Ley de Costas”, és una mostra més d’aquesta España de pandereta que des del PP i, diguem-ho clar, una part important del PSOE (encara que aquest en aquesta ocasió hagin votat en contra) volen i poden impulsar. Aquesta tongada de modificació de lleis bàsiques que afecten l’ordenació i la protecció del territori és estratègicament tan greu que abonen, encara més, els motius pels quals hem de fer possible que Catalunya esdevingui un estat independent, quan més aviat millor.

No estem parlant de discrepàncies més o menys importants en els articulats. O de visions contraposades sobre la idoneïtat d’una mesura o una altra. Estem parlant de manca de rigor científic, de la substitució dels tècnics i científics en la redacció de les noves lleis, per amics afins a la causa del negoci, el Sr Matutes per exemple. D’anar en la direcció contrària de les recomanacions respecte la protecció del territori. De no tenir en compte les diverses directives europees que són d’obligat compliment i de posar en perill el sector econòmic del turisme, proposant mesures que facin menys atractiva la costa, restant competitivitat amb altres àrees mediterrànies properes que ja estan oferint turisme amb àrees importants de costa verge.

Diu Josep M Aguirre que és paradoxal que la reforma, que s’empara en la necessitat de garantir la protecció del litoral i atorgar més seguretat jurídica, fa exactament el contrari, en reduir l’àmbit de protecció de la LC i reobrir un debat sobre les propietats en domini públic maritimoterrestre que semblava superat.

Franja de protecció i canvi climàtic

La reducció de la franja de protecció de 100 a 20m, suposa anar en direcció contrària al que es recomana aplicar des de molts estaments, alguns dels quals del mateix govern espanyol, com ara l’informe AEVAL (Evaluación de la Política de Costas ) que recomana ampliar la franja de protecció fins a 200m. I ja no parlem d’algunes propostes, també governamentals, d’ampliar la franja fins a 500m, en determinades àrees i zones d’especial interès.

Els problemes d’aquesta reducció de la franja de protecció són: òbviament el perill que suposen les propostes d’urbanització i amb això, el perill que suposa permetre urbanitzar cada cop més a prop de la costa sense tenir en compte les afectacions i pertorbacions associades al canvi climàtic.

En el tràmit d’esmenes al Senat el PP va introduir al text de la llei una referència al Canvi Climàtic, sense cap concreció, tret d’una: Els ports esportius podran ampliar els espigons com a mesura contra el canvi climàtic (les conseqüències d’aquest, s’entén)
Pel que fa a la biodiversitat, el text de la llei ho soluciona ràpid, ni esmenta la paraula.

Pel que fa a les directives europees

El text de la llei ignora la Gestió integrada de zones costaneres, Recomanació del Parlament Europeu 2002/413/CE, de 30 de maig de 2002, que implica la planificació en relació als ecosistemes, reduir la construcció a les primeres línies de platja o deixar zones naturals sense construir (salines, dunes, etc) entre d’altres.

Tampoc esmenta el Protocol del Mediterrani (conseqüència de la Recomanació anterior), vigent des del març del 2011. No només no s’ha aplicat cap dels acords del Protocol, sinó que el text trona a anar en la direcció oposada.

Qualsevol llei o norma que afecti les aigües continentals o costaneres, ha de tenir en compte les directrius incloses a la Directiva Marc de l’Aigua DMA, d’àmbit Europeu i també d’obligat compliment. Són moltes les contradiccions de la nova llei amb la DMA i més tenint en compte que l’Estat no ha fet els deures per presentar a la UE els plans de Conca de tots els rius de l’Estat.

Finalment, la llei tampoc esmenta la Directiva marina Llei 42/2010 de protecció del medi marí, de millora de la qualitat de les aigües, etc.
Sembla que l’Estat espanyol, amb tots aquests incompliment, vulgui que cap altre membre de la UE li prengui l’honor de ser l’estat que acumula més sancions per incompliments de mandats europeus.

Davant de tot aquest despropòsit, crec que no val la pena parlar d’invasió de competències i del que farem des de Catalunya per contrarestar la llei, ni res de tot això. Dediquem-nos a fer la nostra pròpia llei de costes, tant si a l’Estat li agrada com si no, i afegim-ho dins l’argumentari per reclamar Catalunya com a nou estat d’Europa.