La nova Ley de Costas, negoci amb l’espai públic.
Finalment, el Projecte de Llei de protecció i ús sostenible del litoral ha acabat el seu periple parlamentari. Amb l’aprovació del Senat s’ha rematat la Llei de Costes del 1988 amb l’únic suport del PP.
El PP ha justificat els canvis dient que l’actual Llei de Costes produïa inseguretat jurídica a l’interpretar interessadament un informe del Parlament Europeu. Al seu parer la Llei de Costes restringia activitats que generen llocs de treball i amb la nova llei s’aconseguia més protecció del litoral. Al final, el que s’ha aprovat són tot un seguit de modificacions sense justificació científica (curiosament havien “oblidat” en el tràmit al Congrés els efectes del canvi climàtic) i altres que, curiosament, deixen fora de la zona de Domini Públic activitats de propietaris amb noms i cognoms (salines, cultius marins) o urbanitzacions marines com Empuriabrava.
La nova llei amplia les actuals concessions en Domini Públic de 30 a 75 anys i es permet la permanència de les guinguetes de platja fins a 4 anys, cada cop més grans i més properes. Crea dues categories de platges: naturals i urbanes, sent en aquestes últimes on hi podrà haver aglomeració de serveis. S’han inclòs modificacions que permeten celebrar macro festes turístiques i que es pugui col•locar publicitat. I per acabar-ho d’adobar la nova llei amnistia a tothom que se l’havia saltat, al permetre nuclis de població i instal•lacions situades en els 100m de servitud, que pot passar a 20m deixant-los inclosos dins del sòl urbà.
Tot un seguit de despropòsits on una determinada ideologia política ha permès un cop més, en solitari, que el totxo i els interessos particulars passin pel damunt de l’objectiu descrit en el rim bombant títol de la pròpia llei: la protecció i l’ús sostenible del litoral.
Eli Forés
El PP ha justificat els canvis dient que l’actual Llei de Costes produïa inseguretat jurídica a l’interpretar interessadament un informe del Parlament Europeu. Al seu parer la Llei de Costes restringia activitats que generen llocs de treball i amb la nova llei s’aconseguia més protecció del litoral. Al final, el que s’ha aprovat són tot un seguit de modificacions sense justificació científica (curiosament havien “oblidat” en el tràmit al Congrés els efectes del canvi climàtic) i altres que, curiosament, deixen fora de la zona de Domini Públic activitats de propietaris amb noms i cognoms (salines, cultius marins) o urbanitzacions marines com Empuriabrava.
La nova llei amplia les actuals concessions en Domini Públic de 30 a 75 anys i es permet la permanència de les guinguetes de platja fins a 4 anys, cada cop més grans i més properes. Crea dues categories de platges: naturals i urbanes, sent en aquestes últimes on hi podrà haver aglomeració de serveis. S’han inclòs modificacions que permeten celebrar macro festes turístiques i que es pugui col•locar publicitat. I per acabar-ho d’adobar la nova llei amnistia a tothom que se l’havia saltat, al permetre nuclis de població i instal•lacions situades en els 100m de servitud, que pot passar a 20m deixant-los inclosos dins del sòl urbà.
Tot un seguit de despropòsits on una determinada ideologia política ha permès un cop més, en solitari, que el totxo i els interessos particulars passin pel damunt de l’objectiu descrit en el rim bombant títol de la pròpia llei: la protecció i l’ús sostenible del litoral.
Eli Forés