Predicció o minimització dels riscos naturals ?
Fa uns mesos, set membres de la Comissió de Grans Riscos que assessora al govern italià van ser condemnats a 6 anys de presó arrel del terratrèmol de 6,3 graus que el 6 d’abril de 2009 va tenir com a conseqüència la mort de més de 300 persones a la localitat de l’Aquila. S'els va acusar d’haver menystingut el risc que es produís un gran terratrèmol, i per tant, de no haver alertat a la població del perill que corria.
Aquesta condemna ha portat a la majoria de membres de la Comissió a presentar la seva dimissió, ja que es troben desprotegits a l’hora d’exercir la seva funció d’assessorament. La Comissió de Grans Riscos va analitzar les dades dels petits terratrèmols que s’havien produït les setmanes anteriors al 6 d’abril, i en base a aquestes dades, van valorar que el risc que es produís un gran terratrèmol tenia una probabilitat estadística molt baixa.
Els terratrèmols, a dia d’avui, no es poden preveure. Hi ha molts científics arreu del planeta que estudien els mecanismes que desencadenen els terratrèmols, els grans i el petits, intentant, entre d’altres, trobar aquelles senyals que ens puguin ajudar a preveure amb quina intensitat i quan es produirà un moviment sísmic. Però de moment, no n’han tret l’entrellat.
Per tant, davant de la impredictibilitat actual d’aquests fenòmens, només ens queda l’avaluació del risc. Però com definim i avaluem el risc d’un fenomen natural? El risc es defineix amb la següent fórmula Risc = Perillositat x Vulnerabilitat. Però què són la perillositat i la vulnerabilitat ?
La perillositat és la probabilitat que es produeixi un fenomen natural amb conseqüències negatives en una determinada àrea, amb certa intensitat i duració. I la probabilitat és un concepte estadístic, mesurable. La vulnerabilitat en canvi, és l’impacte sobre la societat que té un determinat fenomen natural. Això és, en resum, la quantitat de danys que pot produir i el valor que li donem els humans a aquells danys. És per tant un concepte molt més subjectiu, i sobre el que el humans hi tenim una gran influència, no tant sols per la nostra percepció dels danys, sinó perquè ens fem més vulnerables a mesura que construïm més infraestructures, edificis, etc.
Així doncs, els membres de la Comissió van fer la seva feina, van avaluar el risc, i malgrat el poc risc que hi havia, es va produir un gran terratrèmol. No és just, doncs, condemnar-los per fer bé la seva feina. Perquè els científics tenien una altra opció per cobrir-se les espatlles, tal com poden fer enginyers, metges, i la majoria de professionals que emeten informes amb recomanacions o prenen decisions en processos crítics, i és la de sobredimensionar el risc. Però sobredimensionar el risc i els factors de seguretat té conseqüències greus, també. Té conseqüències econòmiques, tant en la construcció de infraestructures com en la paralització de l’economia. Es disparen els costos, i els professionals que han de prendre decisions deixen de prendre-les. I també avui en dia s’han posat demandes contra científics que han avaluat a l’alça riscos, per l’impacte que han tingut sobre l’economia i el turisme, perquè han alarmat innecessàriament a la població i han generat grans despeses en protecció civil.
Els científics doncs, estan entre l’espasa i la paret, i si no s'els garanteix protecció jurídica, senzillament dimiteixen. I això pot deixar els governs i les empreses, la societat en general, sense assessors en matèries clau.
La futura República Catalana també haurà de prendre decisions respecte els riscos naturals, haurà de legislar, haurà de planificar, haurà d’emprendre accions. I el ciutadans, hem d’exigir rigor i transparència en totes aquestes decisions, començant per una aposta decidida per la reducció de la vulnerabilitat, i això implica normatives constructives més estrictes a les zones sísmiques, respecte i protecció dels marges dels rius, i sobretot, que ciutadania, empreses i administracions prenguin consciència de les seves vulnerabilitats, les minimitzin, i facin servir eines com els mapes de riscos naturals per planificar i fer polítiques territorials que no només tinguin en compte el benefici econòmic o la urgència social. Perquè el dia que es produeixi un desastre, no hi haurà justificació per fer servir els assessors científics com a caps de turc. La seguretat, protecció i prevenció dels riscos naturals és cosa de tots.
Meritxell Valladares
Geòloga i membre de la Sectorial de Medi Ambient d’ERC
Aquesta condemna ha portat a la majoria de membres de la Comissió a presentar la seva dimissió, ja que es troben desprotegits a l’hora d’exercir la seva funció d’assessorament. La Comissió de Grans Riscos va analitzar les dades dels petits terratrèmols que s’havien produït les setmanes anteriors al 6 d’abril, i en base a aquestes dades, van valorar que el risc que es produís un gran terratrèmol tenia una probabilitat estadística molt baixa.
Els terratrèmols, a dia d’avui, no es poden preveure. Hi ha molts científics arreu del planeta que estudien els mecanismes que desencadenen els terratrèmols, els grans i el petits, intentant, entre d’altres, trobar aquelles senyals que ens puguin ajudar a preveure amb quina intensitat i quan es produirà un moviment sísmic. Però de moment, no n’han tret l’entrellat.
Per tant, davant de la impredictibilitat actual d’aquests fenòmens, només ens queda l’avaluació del risc. Però com definim i avaluem el risc d’un fenomen natural? El risc es defineix amb la següent fórmula Risc = Perillositat x Vulnerabilitat. Però què són la perillositat i la vulnerabilitat ?
La perillositat és la probabilitat que es produeixi un fenomen natural amb conseqüències negatives en una determinada àrea, amb certa intensitat i duració. I la probabilitat és un concepte estadístic, mesurable. La vulnerabilitat en canvi, és l’impacte sobre la societat que té un determinat fenomen natural. Això és, en resum, la quantitat de danys que pot produir i el valor que li donem els humans a aquells danys. És per tant un concepte molt més subjectiu, i sobre el que el humans hi tenim una gran influència, no tant sols per la nostra percepció dels danys, sinó perquè ens fem més vulnerables a mesura que construïm més infraestructures, edificis, etc.
Així doncs, els membres de la Comissió van fer la seva feina, van avaluar el risc, i malgrat el poc risc que hi havia, es va produir un gran terratrèmol. No és just, doncs, condemnar-los per fer bé la seva feina. Perquè els científics tenien una altra opció per cobrir-se les espatlles, tal com poden fer enginyers, metges, i la majoria de professionals que emeten informes amb recomanacions o prenen decisions en processos crítics, i és la de sobredimensionar el risc. Però sobredimensionar el risc i els factors de seguretat té conseqüències greus, també. Té conseqüències econòmiques, tant en la construcció de infraestructures com en la paralització de l’economia. Es disparen els costos, i els professionals que han de prendre decisions deixen de prendre-les. I també avui en dia s’han posat demandes contra científics que han avaluat a l’alça riscos, per l’impacte que han tingut sobre l’economia i el turisme, perquè han alarmat innecessàriament a la població i han generat grans despeses en protecció civil.
Els científics doncs, estan entre l’espasa i la paret, i si no s'els garanteix protecció jurídica, senzillament dimiteixen. I això pot deixar els governs i les empreses, la societat en general, sense assessors en matèries clau.
La futura República Catalana també haurà de prendre decisions respecte els riscos naturals, haurà de legislar, haurà de planificar, haurà d’emprendre accions. I el ciutadans, hem d’exigir rigor i transparència en totes aquestes decisions, començant per una aposta decidida per la reducció de la vulnerabilitat, i això implica normatives constructives més estrictes a les zones sísmiques, respecte i protecció dels marges dels rius, i sobretot, que ciutadania, empreses i administracions prenguin consciència de les seves vulnerabilitats, les minimitzin, i facin servir eines com els mapes de riscos naturals per planificar i fer polítiques territorials que no només tinguin en compte el benefici econòmic o la urgència social. Perquè el dia que es produeixi un desastre, no hi haurà justificació per fer servir els assessors científics com a caps de turc. La seguretat, protecció i prevenció dels riscos naturals és cosa de tots.
Meritxell Valladares
Geòloga i membre de la Sectorial de Medi Ambient d’ERC