La situació política postelectoral exigeix una reflexió profunda pel que fa a l’àmbit de la seguretat. Els problemes derivats de la crisi i el seu impacte sobre la societat, però també altres problemes estructurals com ara la delinqüència organitzada, el tràfic de drogues o els delictes fiscals, posen damunt la taula la necessitat que la Policia de Catalunya sigui, a més d’una única policia estructurada en dos nivells (l’un de proximitat i sobre el territori, l’altre dedicat a tasques generals i de planificació), una policia amb plenes competències.

Catalunya afronta un nou període que estarà ple de tensions inevitables i, si el cas és dotar el país amb estructures d’estat, hem de començar per ser conscients que la policia, per la seva naturalesa, és l’estructura estatal per excel·lència. Als i les aspirants a agents, a Catalunya, només entrar a l’ISPC ( abans Escola de Policia de Catalunya) els esmenten aquella frase de Max Weber: “L’Estat és qui té el monopoli de la força” i, certament, això és així, sempre i quan es tingui un estat o, si més no, les seves competències.

Per això, la llibertat d’aquest país exigirà, no tan sols reformes profundes de la Policia de Catalunya en la seva estructura i composició , de dalt a baix, sinó també la consciencia plena que una policia només serveix a una comunitat si pot desplegar un model de seguretat efectiu i en plenitud, i això, malauradament, encara no s’ha aconseguit. I així anem, esperem que per poc temps.

Marcel Escudé i Pascual.
President de la comissió sectorial de Seguretat i Protecció Civil.
seguretat@esquerra.org