Política Territorial

Política Territorial: conciliar l’agenda nacional amb polítiques progressistes

Divendres 23 de novembre, Jornada dels Economistes; dedicada aquest any al territori, i la competitivitat. En una sessió, el catedràtic de transport Mateu Turró desgrana com Catalunya per ser país de pas necessita un estoc d’infraestructures amb matisos diferents a d’altres països i la impossibilitat que això s’esdevingui formant part d’Espanya, desgranant un precís full de ruta per afrontar l’oportunitat històrica que pot suposar planejar i gestionar el sistema de transports d’una Catalunya independent. En la mateixa sessió, un dels màxims responsables de “CELSA” desgrana les deseconomies que li genera a la seva empresa, una de les principals multinacionals catalanes, la gestió de RENFE pel que fa al transport de mercaderies, utilitzant com a patró de comparació.... el gestor ferroviari Polonès.

Campanya electoral; Foment de Treball i FEPIME fan públic un document de 100 propostes al futur nou govern de la Generalitat. Al costat de propostes interessants, com l’establiment d’una deducció a l’IRPF del 15% per rehabilitació de l'habitatge habitual, proposen una segona tanda de “lleis Omnibus” que sota el relat del “business friendly” poden tornar a ser una amenaça d’involució en determinats aspectes. Pensant en la primera entrega de “lleis Omnibus”, no és el mateix alleugerir el funcionament del registre de sol.licitants d’habitatge per exemple, que ser més regressius que la pròpia Llei d’Urbanisme de CiU del 2002 desvinculant els patrimonis públics de sòl a la seva finalitat originaria de facilitar l’accés a l’habitatge convertint-lo de nou en un mecanisme de finançament de les administracions, també, en part a l’origen de la bombolla. El mateix pel que fa a la voluntat política de no tenir un parc d’habitatge protegit que perduri en el temps com es dedueix de desvincular el sòl amb aquest destí de la seva classificació urbanística.

El drama hipotecari heretat del sistema espanyol: impossibilitat de defensar-se en els procediments encara que hi hagi males pràctiques bancàries; subhastes injustes per uns valors ridículs que deixen subjacent bona part del deute; interessos de demora al llindar de la usura; despeses judicials incompatibles amb la justícia gratuïta a que té dret per definició qui es troba en aquesta situació; gent finalment desnonada i exclosa a perpetuïtat.... I mentrestant maquillatges cosmètics de l’Estat com el Recent RDLl 27/2012, no massa diferent per cert del primer maquillatge, la moratòria, aquesta del PSOE del RD 1975/2008.

Només són exemples de les expectatives i reptes que el nou escenari polític planteja per conciliar l’agenda nacional amb les polítiques progressistes en aquest moment històric.

Francesc Sutrias
President de la comissió sectorial de Política Territorial
territori@esquerra.org