Qüestió d'aigua.
La política de gestió de l'aigua dins de la UE ha d'anar determinada per la Directiva Marc de l'Aigua (DMA), aprovada l'any 2000.
La DMA: Directiva Marc de l’Aigua és una norma Europea, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües. El principal objectiu de la DMA és assolir el bon estat ecològic dels ecosistemes aquàtics, considerant alhora aspectes quantitatius i qualitatius. La UE fixa que aquest objectiu s’ha d’assolir o en un primer escenari el 2015, o en un segon escenari el 2027.
Per assolir aquest objectiu la DMA estableix l’obligació de fer un Pla de Conca per a cadascuna de les conques fluvials de cada estat. Aquest Pla de Conca ha de garantir l’abastiment d’aigua, que aquest sigui de qualitat, que incorpori els factor de correcció ambientals necessaris, que contingui tot el cicle (captació, transport, sanejament, i gestió del servei). Catalunya va deixar enllestit el seu Pla de conques internes el novembre del 2010, en la darrera reunió del Govern de la Generalitat abans de les eleccions.
D’altra banda la DMA obliga a una política de preus que doni incentius adequats per a l’ús eficient de l’aigua, que acompleixi els objectius ambientals i que internalitzi tots els costos, els financers, els ambientals i els de recurs (captació). (o sigui que el preu del rebut de l’aigua cobreixi totes les despeses del cicle). També la participació i transparència, seguint les directrius de la DMA, són criteris importants en la gestió del Cicle de l’aigua, la Participació ciutadana per a l’establiment dels plans de Conca i la transparència pel que fa a les estructures de gestió i facturació.
La creació de l'Agència Catalana de l'Aigua ACA
L’ACA és l’empresa pública que es va constituir com Administració Hidràulica de Catalunya i que gestiona i planifica el cicle integral de l’aigua, que inclou abastament, sanejament i gestió del medi hídric. Les seves funcions vénen definides per la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) europea. Aquesta directiva ha representat un canvi de paradigma en la gestió del cicle integral de l’aigua, passant de la gestió d’un recurs, principalment de l’aigua, a una gestió ecosistèmica (gestió dels rius, aqüífers i la seva qualitat).
L’ACA neix de la fusió de la Junta d’Aigües, la Junta de Sanejament i la Direcció General de Política Hidràulica, amb un endeutament des de la seva creació de 570 milions d’euros. El desembre del 2004 ja acumulava 900 milions d’euros de deute, i el 2011 va arribar als 1.350 milions. Un endeutament aprovat al Parlament de Catalunya i sobre el qual el mateix Síndic de Comptes ja alertava els anys 2003 i 2004, subratllant “la incertesa respecte de la capacitat financera del cànon de l’aigua”.
La gestió de la factura de l'aigua
Tot i que històricament tots els partits polítics han estat d’acord en donar viabilitat econòmica a l’ACA, els diferents governs no han realitzat en el seu moment l’augment del cànon de l’aigua que pertocava, i durant molts anys hem tingut augments per sota del cost real del cicle i, fins i tot, per sota de l’IPC. Això ha provocat que aquest impost hagi quedat cada vegada més lluny de poder complir amb la seva finalitat.
Amb dades del 2011, l’esforç relatiu familiar dels costos del servei d’aigua a Catalunya és inferior a la mitjana Europea. L’esforç relatiu es un coeficient entre el preu del cicle de l’aigua (€/m3) i la renda disponible per càpita.
Amb l'aprovació del Pla de gestió de Conques Internes de Catalunya aprovat el 2010 es preveia un augment progressiu del cànon de l'aigua del 77% en l'horitzó 2015, aquesta previsió d'augment avançava en la reducció del diferencial costos reals - facturació, les quantitats esmentades no són suficients per cobrir la totalitat dels costos.
“Cada llar paga actualment (2010) de mitjana 1,70 euros per cada 1.000 litres d’aigua consumida. L’any 2015, per poder fer front als reptes del Programa de mesures, cada família hauria de pagar 3,02 euros per cada 1.000 litres d’aigua. Aquest increment de preu s’haurà de fer de forma gradual i consensuada.”
Les novetats en els models de gestió del cicle de l'aigua
En l'actual context econòmic, la Generalitat i l'Àrea Metropolitana de Barcelona han avaluat i proposat canvis en els models de gestió del cicle de l'aigua; amb la proposta d'externalització de l'ATLL, per part de la Generalitat, i de creació d'una empresa mixta, Pública-Privada AMB-Agbar, per part de l'AMB.
L’accés a l’aigua potable i al sanejament és un dret universal i configuren un servei públic bàsic, en aquest sentit no queda clar el paper de regulació del servei, que hauria de recaure en l’ACA. Aquesta regulació és la que ha de fer possible el control de la gestió, dels objectius ambientals i de la transparència econòmica i de la facturació (també mandat de la DMA). Els exemples de mancances en regulació i control, i per tant sancions, a grans empreses de serveis públics (llum, gas, telefonia, etc.) no són gaire bons.
L'ATLL és patrimoni comú dels ciutadans i ciutadanes, dels municipis i altres entitats locals, no només de la Generalitat. ATLL disposa d’un complet parc d’instal•lacions modernes i ben conservades que suposen un actiu aproximat de 950 milions d’euros i d’infraestructures pagades amb l’aportació econòmica de la ciutadania a través dels seus impostos. Els municipis són doncs copropietaris de les infraestructures, i no creiem acceptable que aquest aspecte no hagi estat tingut en compte.
Pel que fa a la participació ciutadana, les mesures que s’estan aplicant van en direcció contrària a les directrius de la DMA. S’han eliminat els consells de conca i s’han reduït el nombre de membres del Consell de l'Ús Sostenible de l'Aigua.
La participació ciutadana també hauria d’estar vinculada a la fiscalització dels serveis públics, amb la incorporació de mesures de protecció i atenció als usuaris, que siguin més eficients i garantistes.
La decisió d’externalització de l’ATLL és exclusiva del govern de la Generalitat i no s’ha votat enlloc, fet que considerem un error quan es tracta de polítiques a tan llarg termini.
Pel que fa a l’àrea Metropolitana, el grup d’ERC a l’AMB va presentar unes al.legacions al projecte de creació de l’empresa mixta, AMB-Agbar en el sentit de preservar els llocs de treball, augmentar l'accionariat per part de l'AMB, el nom de la nova entitat, la internalització dels costos i la comptabilització dels volums d'aigua generats pel sanejament,entre d'altres. S’han acceptat les al.legacions per mantenir els llocs de treball i la millora progressiva d’aquests dins la nova empresa. S’accepta el canvi de nom, que el preu de l’aigua es decideixi en el plenari de l’AMB, en tant que òrgan regulador i, finalment, la distribució de l’accionariat (proposta actual 15%-75%) es farà en base a llei a partir d’auditories externes.
Tot i això, les al.legacions acceptades no han estat suficients per emetre un vot favorable, però atès que estem dins del govern de l'Àrea Metropolitana i que tots els grups de l’equip de govern han votat a favor dels pressupostos (ICV, CiU, PSC i ERC), on s’inclou la partida explícita d’ingressos de 14M€ en aquest concepte, per coherència el nostre posicionament contrari s’expressa amb una abstenció.
Sobre les valoracions de caràcter jurídic, la documentació aportada per l'AMB té tres dictàmens jurídics diferents que avalen l'operació. La nostra capacitat d'acció política no pot entrar en valoracions de qüestionament dels dictàmens. Entre d’altres coses per que ERC no defensa la posició ni els interessos d’Agbar ni de qualsevol altra empresa del sector que vulgui competir amb aquesta. Així doncs qualsevol desacord en aquest sentit s'ha de dirimir en l'àmbit jurídic i no en l'àmbit polític.
Assumim plenament els objectius de la DMA i som conscients que cal l'actualització a l'alça dels rebuts de l'aigua, de forma gradual i consensuada entre les administracions i amb els usuaris. Al mateix temps però considerem que ara més que mai cal establir mecanismes urgents de tarifació social, que permeti garantir el servei d'aigua a les llars amb greus problemes econòmics.
Entenem que tant la Generalitat com l'Àrea Metropolitana busquin noves vies de gestió i finançament dels serveis del cicle integral de l'aigua, però atenent la importància i la transcendència del servei caldria fer-ho de forma multilateral i consensuada. La manca de consens, les decisions unilaterals i els dubtes jurídics ens situen en un escenari de previsibles actuacions judicials de tercers, fet que dificultaria la presa de decisions i deixaria tota la gestió del cicle integral de l'aigua en una situació de precarietat.
Ricard Martínez
Secretari Nacional de Política Territorial d'ERC
La DMA: Directiva Marc de l’Aigua és una norma Europea, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües. El principal objectiu de la DMA és assolir el bon estat ecològic dels ecosistemes aquàtics, considerant alhora aspectes quantitatius i qualitatius. La UE fixa que aquest objectiu s’ha d’assolir o en un primer escenari el 2015, o en un segon escenari el 2027.
Per assolir aquest objectiu la DMA estableix l’obligació de fer un Pla de Conca per a cadascuna de les conques fluvials de cada estat. Aquest Pla de Conca ha de garantir l’abastiment d’aigua, que aquest sigui de qualitat, que incorpori els factor de correcció ambientals necessaris, que contingui tot el cicle (captació, transport, sanejament, i gestió del servei). Catalunya va deixar enllestit el seu Pla de conques internes el novembre del 2010, en la darrera reunió del Govern de la Generalitat abans de les eleccions.
D’altra banda la DMA obliga a una política de preus que doni incentius adequats per a l’ús eficient de l’aigua, que acompleixi els objectius ambientals i que internalitzi tots els costos, els financers, els ambientals i els de recurs (captació). (o sigui que el preu del rebut de l’aigua cobreixi totes les despeses del cicle). També la participació i transparència, seguint les directrius de la DMA, són criteris importants en la gestió del Cicle de l’aigua, la Participació ciutadana per a l’establiment dels plans de Conca i la transparència pel que fa a les estructures de gestió i facturació.
La creació de l'Agència Catalana de l'Aigua ACA
L’ACA és l’empresa pública que es va constituir com Administració Hidràulica de Catalunya i que gestiona i planifica el cicle integral de l’aigua, que inclou abastament, sanejament i gestió del medi hídric. Les seves funcions vénen definides per la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) europea. Aquesta directiva ha representat un canvi de paradigma en la gestió del cicle integral de l’aigua, passant de la gestió d’un recurs, principalment de l’aigua, a una gestió ecosistèmica (gestió dels rius, aqüífers i la seva qualitat).
L’ACA neix de la fusió de la Junta d’Aigües, la Junta de Sanejament i la Direcció General de Política Hidràulica, amb un endeutament des de la seva creació de 570 milions d’euros. El desembre del 2004 ja acumulava 900 milions d’euros de deute, i el 2011 va arribar als 1.350 milions. Un endeutament aprovat al Parlament de Catalunya i sobre el qual el mateix Síndic de Comptes ja alertava els anys 2003 i 2004, subratllant “la incertesa respecte de la capacitat financera del cànon de l’aigua”.
La gestió de la factura de l'aigua
Tot i que històricament tots els partits polítics han estat d’acord en donar viabilitat econòmica a l’ACA, els diferents governs no han realitzat en el seu moment l’augment del cànon de l’aigua que pertocava, i durant molts anys hem tingut augments per sota del cost real del cicle i, fins i tot, per sota de l’IPC. Això ha provocat que aquest impost hagi quedat cada vegada més lluny de poder complir amb la seva finalitat.
Amb dades del 2011, l’esforç relatiu familiar dels costos del servei d’aigua a Catalunya és inferior a la mitjana Europea. L’esforç relatiu es un coeficient entre el preu del cicle de l’aigua (€/m3) i la renda disponible per càpita.
Amb l'aprovació del Pla de gestió de Conques Internes de Catalunya aprovat el 2010 es preveia un augment progressiu del cànon de l'aigua del 77% en l'horitzó 2015, aquesta previsió d'augment avançava en la reducció del diferencial costos reals - facturació, les quantitats esmentades no són suficients per cobrir la totalitat dels costos.
“Cada llar paga actualment (2010) de mitjana 1,70 euros per cada 1.000 litres d’aigua consumida. L’any 2015, per poder fer front als reptes del Programa de mesures, cada família hauria de pagar 3,02 euros per cada 1.000 litres d’aigua. Aquest increment de preu s’haurà de fer de forma gradual i consensuada.”
Les novetats en els models de gestió del cicle de l'aigua
En l'actual context econòmic, la Generalitat i l'Àrea Metropolitana de Barcelona han avaluat i proposat canvis en els models de gestió del cicle de l'aigua; amb la proposta d'externalització de l'ATLL, per part de la Generalitat, i de creació d'una empresa mixta, Pública-Privada AMB-Agbar, per part de l'AMB.
L’accés a l’aigua potable i al sanejament és un dret universal i configuren un servei públic bàsic, en aquest sentit no queda clar el paper de regulació del servei, que hauria de recaure en l’ACA. Aquesta regulació és la que ha de fer possible el control de la gestió, dels objectius ambientals i de la transparència econòmica i de la facturació (també mandat de la DMA). Els exemples de mancances en regulació i control, i per tant sancions, a grans empreses de serveis públics (llum, gas, telefonia, etc.) no són gaire bons.
L'ATLL és patrimoni comú dels ciutadans i ciutadanes, dels municipis i altres entitats locals, no només de la Generalitat. ATLL disposa d’un complet parc d’instal•lacions modernes i ben conservades que suposen un actiu aproximat de 950 milions d’euros i d’infraestructures pagades amb l’aportació econòmica de la ciutadania a través dels seus impostos. Els municipis són doncs copropietaris de les infraestructures, i no creiem acceptable que aquest aspecte no hagi estat tingut en compte.
Pel que fa a la participació ciutadana, les mesures que s’estan aplicant van en direcció contrària a les directrius de la DMA. S’han eliminat els consells de conca i s’han reduït el nombre de membres del Consell de l'Ús Sostenible de l'Aigua.
La participació ciutadana també hauria d’estar vinculada a la fiscalització dels serveis públics, amb la incorporació de mesures de protecció i atenció als usuaris, que siguin més eficients i garantistes.
La decisió d’externalització de l’ATLL és exclusiva del govern de la Generalitat i no s’ha votat enlloc, fet que considerem un error quan es tracta de polítiques a tan llarg termini.
Pel que fa a l’àrea Metropolitana, el grup d’ERC a l’AMB va presentar unes al.legacions al projecte de creació de l’empresa mixta, AMB-Agbar en el sentit de preservar els llocs de treball, augmentar l'accionariat per part de l'AMB, el nom de la nova entitat, la internalització dels costos i la comptabilització dels volums d'aigua generats pel sanejament,entre d'altres. S’han acceptat les al.legacions per mantenir els llocs de treball i la millora progressiva d’aquests dins la nova empresa. S’accepta el canvi de nom, que el preu de l’aigua es decideixi en el plenari de l’AMB, en tant que òrgan regulador i, finalment, la distribució de l’accionariat (proposta actual 15%-75%) es farà en base a llei a partir d’auditories externes.
Tot i això, les al.legacions acceptades no han estat suficients per emetre un vot favorable, però atès que estem dins del govern de l'Àrea Metropolitana i que tots els grups de l’equip de govern han votat a favor dels pressupostos (ICV, CiU, PSC i ERC), on s’inclou la partida explícita d’ingressos de 14M€ en aquest concepte, per coherència el nostre posicionament contrari s’expressa amb una abstenció.
Sobre les valoracions de caràcter jurídic, la documentació aportada per l'AMB té tres dictàmens jurídics diferents que avalen l'operació. La nostra capacitat d'acció política no pot entrar en valoracions de qüestionament dels dictàmens. Entre d’altres coses per que ERC no defensa la posició ni els interessos d’Agbar ni de qualsevol altra empresa del sector que vulgui competir amb aquesta. Així doncs qualsevol desacord en aquest sentit s'ha de dirimir en l'àmbit jurídic i no en l'àmbit polític.
Assumim plenament els objectius de la DMA i som conscients que cal l'actualització a l'alça dels rebuts de l'aigua, de forma gradual i consensuada entre les administracions i amb els usuaris. Al mateix temps però considerem que ara més que mai cal establir mecanismes urgents de tarifació social, que permeti garantir el servei d'aigua a les llars amb greus problemes econòmics.
Entenem que tant la Generalitat com l'Àrea Metropolitana busquin noves vies de gestió i finançament dels serveis del cicle integral de l'aigua, però atenent la importància i la transcendència del servei caldria fer-ho de forma multilateral i consensuada. La manca de consens, les decisions unilaterals i els dubtes jurídics ens situen en un escenari de previsibles actuacions judicials de tercers, fet que dificultaria la presa de decisions i deixaria tota la gestió del cicle integral de l'aigua en una situació de precarietat.
Ricard Martínez
Secretari Nacional de Política Territorial d'ERC