Sobre els focs de l'estiu (i II)
Seguint amb el tema de l’article anterior del mes de setembre , hom té coll avall que urgeix regular per llei la gestió del forest , i això voldrà dir, inversió i consens. Inversió perquè cal que el control públic del medi natural s’articuli mitjançant accions de conservació i explotació sostenible, aplicant fórmules imaginatives , no sempre rendibles econòmicament. Sense valorar, perquè no em toca, qüestions ambientals, des del punt de vista de la prevenció i la seguretat , una política forestal no pot aplicar-se només, amb criteris economicistes, perquè la rendibilitat esdevé quan els incidents es poden solucionar en un temps raonable i havent causat un impacte assumible sobre persones, béns i el propi medi.
Parlem, al final, de normalitzar els incendis forestals. Com que la gestió del risc no és, per definició, un joc de suma 0, cal dir-ho clar. A Catalunya el bosc es crema i, probablement, així ha de ser. La tradició així ho explica i l’existència de plantes piròfites al nostre forest n’és l’evidencia.
Per tant, cal normalitzar els incendis forestals des del punt de vista de la gestió del combustible. Reduir el combustible no vol dir, en cap cas, “netejar” el bosc. Un bosc cofoi de vegetació no és un bosc “brut”. És un bosc sense gestionar i, quan hi ha tanta massa forestal en la que no s’hi intervé, quan no es gestiona aquest volum de bosc, el dia que crema la seva extinció es fa molt difícil.
D’aquí l’altre element, a banda de la inversió, que necessitem per una bona gestió forestal. El consens amb els propietaris forestals és imprescindible . Cal tenir clar que ser propietari forestal no implica ser un terratinent ni un gran potentat. Tenir un bosc en propietat no és en tots els casos, ni molt menys, un negoci . l, precisament per casar els interessos de la prevenció i dels propietaris, cal definir fórmules de consens a la legislació que harmonitzin aquests interessos i permetin una gestió sostenible del bosc i un bon sistema de prevenció i extinció d’incendis forestals.
Marcel Escudé i Pascual.
President de la comissió sectorial de Seguretat i Protecció Civil
seguretat@esquerra.org
Parlem, al final, de normalitzar els incendis forestals. Com que la gestió del risc no és, per definició, un joc de suma 0, cal dir-ho clar. A Catalunya el bosc es crema i, probablement, així ha de ser. La tradició així ho explica i l’existència de plantes piròfites al nostre forest n’és l’evidencia.
Per tant, cal normalitzar els incendis forestals des del punt de vista de la gestió del combustible. Reduir el combustible no vol dir, en cap cas, “netejar” el bosc. Un bosc cofoi de vegetació no és un bosc “brut”. És un bosc sense gestionar i, quan hi ha tanta massa forestal en la que no s’hi intervé, quan no es gestiona aquest volum de bosc, el dia que crema la seva extinció es fa molt difícil.
D’aquí l’altre element, a banda de la inversió, que necessitem per una bona gestió forestal. El consens amb els propietaris forestals és imprescindible . Cal tenir clar que ser propietari forestal no implica ser un terratinent ni un gran potentat. Tenir un bosc en propietat no és en tots els casos, ni molt menys, un negoci . l, precisament per casar els interessos de la prevenció i dels propietaris, cal definir fórmules de consens a la legislació que harmonitzin aquests interessos i permetin una gestió sostenible del bosc i un bon sistema de prevenció i extinció d’incendis forestals.
Marcel Escudé i Pascual.
President de la comissió sectorial de Seguretat i Protecció Civil
seguretat@esquerra.org