Medi Ambient i Energia

L'estratègia del "Km zero"

L’estratègia del “Km 0” o de proximitat: més qualitat, més ecològic, més autosuficiència, generadora d’activitat econòmica i de nous llocs de treball.

En l’entorn socioeconòmic que estem vivint cal trobar nous espais d’activitat econòmica, que siguin dinàmics i serveixin per generar nous llocs de treball i promoure l’economia productiva. En aquest marc l’estratègia del “km 0” obre noves oportunitats, nous mercats, genera nous llocs de treball i promou l’economia de baix consum de carboni.

Sovint l’exemple més proper que la majoria de gent li ve al cap quan es parla de “km 0” és amb el consum de productes de proximitat però aquest es un concepte que podem traslladar a camps tant diversos com la producció d’energia o el camp dels residus, entre d’altres.

Veiem-ne doncs tres exemples: les xarxes de districte energètic, el compostatge agrícola i el consum de productes de proximitat.

a) Xarxes de districtes energètics o xarxes energètiques calor i fred de proximitat.

La Directiva europea 2010/31/CE en el seu article 28 diu: “los Estados miembros deben facultar y animar a los arquitectos y responsables de la planificación urbana a que consideren de forma adecuada la combinación óptima de mejoras en el ámbito de la eficiencia energética, la utilización de energía procedente de fuentes renovables y el uso de la calefacción y refrigeración urbanas a la hora de proyectar, diseñar, construir y renovar zonas industriales o residenciales”. Aquest marc legal es podria fer sevir, segons apunten diferents especialistes, per al desenvolupament de xarxes energètiques de calor i fred de proximitat.

La generació d'energia és de caire més distributiu, apostant per aprofitar de manera prioritària, els recursos renovables disponibles en cada districte energètic (com poden ser entre d'altres la solar, eòlica, biomassa, i geotèrmica) i fomentant alhora la implicació dels ciutadans mitjançant la introducció de models de gestió cooperatius, introduint el concepte de gestor energètic de districte. La gestió a més de implicar els ciutadans que formen part de la districte energètic també genera llocs de treball per garantir-ne el seu correcta funcionament.

Experiències internacionals al respecte en trobem a Dinamarca on ja el 60% de la demanda de calor ja es cobreix amb més de 700 petites plantes de generació arreu del país que alhora han generat nous models de negoci en el camp del sector energètic amb la corresponent generació de llocs de treball.

b) Compostatge agrícola, de proximitat o de petita escala

El Pla Territorial Sectorial d'Infraestructures de Residus de Catalunya (defineix, pel que fa a les restes orgàniques, que aquestes han de tractar-se en plantes de compostatge de “grans dimensions”, centralitzades, en les quals es tracten un nombre elevat de tones de restes orgàniques per transforma-les en adob orgànic. Sovint però la qualitat resultat del procés fa que l'adob resultant no es pugui fer servir en agricultura ecològica i en certs casos que no es pugui ni tant sols considerar-se com adob orgànic i alhora ens trobem en que en aquestes plantes el nombre de persones que hi ha treballant es baix, amb un ús de tecnologia elevat.

Cal promoure un canvi de model que passa per la implantació de petites plantes de compostatge o punts de compostatge de proximitat, descentralitzades, que atenen a les necessitats de tractament de diversos municipis propers en zones agrícoles, que poden ser gestionades per agricultors, cooperatives agrícoles o empreses de jardineria de la rodalia. Aquesta estratègia de tractament es recolza en dos pilars bàsics. Obtenir un adob orgànic d'alta qualitat que es pugui fer servir fins hi tot en agricultura ecològica i en la creació de nous llocs de treball.

Experiències internacionals al respecte en trobem a Àustria on n’hi ha més de 350 i gestionen al voltant del 270.000 tones que representa un 34% de la capacitat global de compostatge d’Àustria.

c) Consum de productes de proximitat

A Catalunya tenim denominacions d’origen protegides, indicacions geogràfiques protegides, i denominacions geogràfiques entre d’altres figures legals relacionades amb els productes de qualitat agroalimentaris, però l’Administració no ha desenvolupat cap marc legal que doni empara al consum de proximitat.

Consumint productes de proximitat afavorim l'activitat economia del nostre entorn i també estem ajudant al manteniment de la biodiversitat que ens envolta i reduint les emissions de CO2.

Cal que el consum de productes de proximitat deixi de ser una espècie d’anècdota restringida a uns pocs. Per aixó generar una xarxa de complicitats entre productors, elaboradors, restauradors i consumidors que vagi orientada a difondre els productes de qualitat dels productors i afavorir-ne la seva venda al consumidor, i alhora implicar a restauradors i cuiners així com a els responsables dels menjadors col•lectius (escoles, llars d'infants, llars d'avis, residències, hospitals) a introduir, amb el suport decidit de l’Administració, els productes de proximitat en l’elaboració dels diferents menús i plast que elaboren perquè augmenta la qualitat nutricional dels aliments tot potenciant la qualitat organolèptica i gastronòmica dels mateixos, dit d’una altre manera el menjar te més bon gust.

Potenciant el consum de productes de proximitat, de proximitat (geogràfica i temporal), afavorim els productes de temporada i de prop. Per poder desenvolupar aquesta línia estratègica és necessari potenciar l'ocupació i la formació agrària de qualitat i les xarxes locals de distribució, generant d’aquesta manera nous llocs de treball.

Experiències internacionals en tenim diverses i una de les més destacades la trobem a Itàlia, on l’any 1986 es va fundar l’associació Slow Food sota el nom inicial de ArciGola a Cueno

Antoni Ferran i Mèlich
Biòleg i ambientòleg
Especialista en planificació ambiental i membre de l'executiva de la Sectorial de Política Territorial d'ERC