Seguretat i Protecció Civil

Ens cal una llei del bosc

Amb el record dels incendis als Ports (Terra Alta), ara fa uns anys, i al Empordà, aquest darrer estiu, i esperant que no hi hagi més ensurts en forma d'incendis forestals, potser és el moment de reflexionar i fer propostes consensuades que posin fil a l'agulla d'una gestió integral al bosc.

El debat repetitiu, cansí i de vegades demagog s'ha tornat a produir, com cada vegada que tenim un gran incendi. Aquesta vegada amb la gran aportació intel·lectual del Gobierno Español, que proposa que els aturats vagin a fer tasques forestals. No ens podem permetre que cada vegada que hi ha un gran incendi hi hagi la visió que l'activitat econòmica al bosc és una activitat residual o de baix interès social, el lloc per enviar aturats o gent de les presons.

Catalunya té avui una superfície forestal que ocupa més d'un 60 per cent del territori, situació que anirà creixent si atenem a les dades dels darrers trenta anys (hem passat del 40 al 60% en aquest període) amb un augment del 20% absolut. Això és així en gran part pel constant abandonament de terres de conreu i la reducció de l'activitat agrícola i ramadera.

Bona part d'aquesta massa forestal resta sense cap gestió, acumulant combustible i fent augmentar el perill d'incendi. Perill d'incendi que, en molts casos, pot derivar en un gran incendi per la continuïtat d'aquesta massa forestal.

El fet que no hi hagi gestió de la massa forestal a bona part del territori és deu a diversos factors, tipologia de la propietat, manca de rendibilitat, baixa incidència de l'administració, baixa demanda social, etc.

No es tracta d'iniciar un debat per llençar-nos les culpes els uns contra els altres, sinó que des de l'administració pública, des de la Generalitat s'abordi la situació de forma activa; digueu-li pla de gestió, llei del bosc o estratègia dels espais forestals.

El bosc pot ser contemplat des de diversos punts de vista, tots ells compatibles si som capaços d'explicar bé les coses. És un espai de diversitat biològica, però també un productor de matèria primera, ja sigui per produir energia, per fer mobles, per generar nous materials o per fer productes de neteja... i també una forma del paisatge, un producte turístic, un espai d'oci i gaudi ciutadà. Així doncs el bosc avui a Catalunya és un sistema econòmic en potència, del qual només estem aprofitant una petita part.

Ens cal una llei del bosc ( pla de gestió o estratègia dels espais forestals, etc.) que generi consens social sobre els modes de propietat i sobre com s'han de gestionar les superfícies forestals. I que, entre d'altres objectius aconsegueixi donar valori als productes forestals: fusta certificada, productes forestals de temporada de Km0. Que investigui i promocioni l'ús de la massa forestal per a la producció energètica amb centrals de Biomassa, o per a nous usos en la construcció. Que amplii el coneixement de la població sobre el bosc i la seva dinàmica, fent molt més comprensibles les línies de gestió, la visualització de la propietat, els usos privats i els usos comunitaris

Una llei del bosc que des del diàleg social faci possible la viabilitat econòmica, la preservació de boscos singulars, l'ús per al gaudi (passeig, acampada, recol·lecció de bolets o castanyes, etc.), la tala, la recuperació d'espais agrícoles, la investigació, la gestió de la seguretat i dels sistemes antiincendis...