Unitat Policial. Valents, no temeraris
Eren els temps d’aquell Govern, més temerari que valent , que volia canviar el món i, al capdavall, només es va canviar a sí mateix.
Abans del desballestament, l’entorn de la Consellera Tura, liderat per l'aleshores Secretari de Seguretat Pública, Joan Delort, va començar a llençar el missatge, primer subtil, desprès més explícit, sobre la unificació en un sol cos de la Policia de la Generalitat i la Policia Local.
De fet, es tractava d’evolucionar en l’acompliment de la Llei de Seguretat Pública 4/2003 que parla de la Policia de Catalunya conformada pels dos cossos policials.
Basant-se en el model policial belga però també en altres models europeus,el missatge, amagat darrera l’expressió necessitat d’encetar un debat sobre el model policial que necessita Catalunya, perseguia l’objectiu de racionalitzar i organitzar en benefici del país la multiplicitat d’organitzacions policials i d’unificar uns criteris de seguretat comuns en base a criteris d’eficàcia i eficiència.
Desprès d’un primer esborrany de la Llei de Policia de Catalunya, fins a dia d’avui se n’han fet moltes versions sense que cap d’elles hagi arribat al Parlament. El fet irrefutable és que seguim sense una Llei de Policia de Catalunya que defineixi, d’una vegada per totes, el model policial que necessita el país. En un moment difícil per molts ajuntaments i per la pròpia Generalitat, caldria d’una vegada per totes definir un model que racionalitzés la distribució d’efectius, que comptés en un únic sistema de seguretat amb tots els agents desplegats sobre el territori, amb un únic uniforme, amb procediments unificats i criteris únics i, sobretot, que dissenyés el mapa d’efectius de Catalunya, allà a on manquen recursos i establís els mecanismes per a implantar un model flexible, capaç de reaccionar davant les puntes d’inseguretat ciutadana, sigui allà on sigui, a l’estil si se’m permet comparar i salvant les distàncies, al sistema d’extinció d’incendis que avui tenim.
Marcel Escudé
President de la comissió sectorial de Seguretat i Protecció Civil
seguretat@esquerra.org
Abans del desballestament, l’entorn de la Consellera Tura, liderat per l'aleshores Secretari de Seguretat Pública, Joan Delort, va començar a llençar el missatge, primer subtil, desprès més explícit, sobre la unificació en un sol cos de la Policia de la Generalitat i la Policia Local.
De fet, es tractava d’evolucionar en l’acompliment de la Llei de Seguretat Pública 4/2003 que parla de la Policia de Catalunya conformada pels dos cossos policials.
Basant-se en el model policial belga però també en altres models europeus,el missatge, amagat darrera l’expressió necessitat d’encetar un debat sobre el model policial que necessita Catalunya, perseguia l’objectiu de racionalitzar i organitzar en benefici del país la multiplicitat d’organitzacions policials i d’unificar uns criteris de seguretat comuns en base a criteris d’eficàcia i eficiència.
Desprès d’un primer esborrany de la Llei de Policia de Catalunya, fins a dia d’avui se n’han fet moltes versions sense que cap d’elles hagi arribat al Parlament. El fet irrefutable és que seguim sense una Llei de Policia de Catalunya que defineixi, d’una vegada per totes, el model policial que necessita el país. En un moment difícil per molts ajuntaments i per la pròpia Generalitat, caldria d’una vegada per totes definir un model que racionalitzés la distribució d’efectius, que comptés en un únic sistema de seguretat amb tots els agents desplegats sobre el territori, amb un únic uniforme, amb procediments unificats i criteris únics i, sobretot, que dissenyés el mapa d’efectius de Catalunya, allà a on manquen recursos i establís els mecanismes per a implantar un model flexible, capaç de reaccionar davant les puntes d’inseguretat ciutadana, sigui allà on sigui, a l’estil si se’m permet comparar i salvant les distàncies, al sistema d’extinció d’incendis que avui tenim.
Marcel Escudé
President de la comissió sectorial de Seguretat i Protecció Civil
seguretat@esquerra.org