Rio+20: el futur que volem
Per celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient, fa pocs dies, vam comptar amb la presència de la Virgínia Domingo, presidenta del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya, per conèixer les seves valoracions sobre la recent cimera de “Rio+20”.
El resultat obtingut en la cimera potser no acontenta tothom ja que els interessos i prevencions de diferents països han impedit anar més enllà, però el camí recorregut des de 1992 és importantíssim i el document final (El futur que volem) fa un pas endavant més fixant els reptes globals per als propers anys (definir els objectius del desenvolupament sostenible, elaborar de nous indicadors per un canvi de model, aturar la pèrdua de biodiversitat, mantenir les pesqueries, millorar l’accés a l’aigua potable i fer sostenible l’activitat minera).
Entre les coses positives immediates, podem parlar de les mesures de protecció dels oceans, dels més de 175.000 M$ per a transport sostenible o dels Programes “Producció i Consum Sostenibles” i “Energia sostenible per a tothom” però, sobretot, de la inclusió en l’agenda política dels organismes internacionals del concepte “Economia Verda”, un concepte la definició teòrica del qual potser va una mica més endavant que la seva concreció pràctica, però que, sense dubte, marcarà l’agenda mundial en les properes dècades.
Aquesta declaració global d’objectius i, encara més, el compromís ferm de la UE en aquests àmbits, contrasten, fortament, amb les polítiques mal anomenades d’austeritat que s’estan aplicant a l’Estat espanyol: desincentivació de les energies renovables, subvencions al carbó, retallades em R+D, desprotecció del litoral, manteniment d’oligopolis energètics, etc.
Compte! Qui s’ha reunit a Rio el 2012 no és cap lobbie verd ni la internacional ecologista, són les Nacions Unides, la cosa va per aquí i si aquest és el futur que volem, toca posar-se les piles. Uganda fa temps que ho està fent.
Quim Sangrà
President de la comissió sectorial de Medi Ambient i Energia
mediambient@esquerra.org
El resultat obtingut en la cimera potser no acontenta tothom ja que els interessos i prevencions de diferents països han impedit anar més enllà, però el camí recorregut des de 1992 és importantíssim i el document final (El futur que volem) fa un pas endavant més fixant els reptes globals per als propers anys (definir els objectius del desenvolupament sostenible, elaborar de nous indicadors per un canvi de model, aturar la pèrdua de biodiversitat, mantenir les pesqueries, millorar l’accés a l’aigua potable i fer sostenible l’activitat minera).
Entre les coses positives immediates, podem parlar de les mesures de protecció dels oceans, dels més de 175.000 M$ per a transport sostenible o dels Programes “Producció i Consum Sostenibles” i “Energia sostenible per a tothom” però, sobretot, de la inclusió en l’agenda política dels organismes internacionals del concepte “Economia Verda”, un concepte la definició teòrica del qual potser va una mica més endavant que la seva concreció pràctica, però que, sense dubte, marcarà l’agenda mundial en les properes dècades.
Aquesta declaració global d’objectius i, encara més, el compromís ferm de la UE en aquests àmbits, contrasten, fortament, amb les polítiques mal anomenades d’austeritat que s’estan aplicant a l’Estat espanyol: desincentivació de les energies renovables, subvencions al carbó, retallades em R+D, desprotecció del litoral, manteniment d’oligopolis energètics, etc.
Compte! Qui s’ha reunit a Rio el 2012 no és cap lobbie verd ni la internacional ecologista, són les Nacions Unides, la cosa va per aquí i si aquest és el futur que volem, toca posar-se les piles. Uganda fa temps que ho està fent.
Quim Sangrà
President de la comissió sectorial de Medi Ambient i Energia
mediambient@esquerra.org